Abbé de Saint-Non

París, 1727

Jean-Claude Richard, més conegut com abbé de Saint-Non, va néixer a París el 1727 i hi va morir el 25 de novembre del 1791. Fou un gravador francès, singular pel seu origen noble i la seva condició de prelat.

Fill del noble Jean-Pierre Richard, en no ser el primogènit (qui acostumava a heretar els títols i béns principals) va rebre una prelatura o càrrec eclesiàstic, com era habitual en molts fills segons de la noblesa.

Va estudiar Dret i es fa fer advocat del parlament de París. En l’àmbit eclesial, només va arribar al grau de sub-diàcon i mai no el va exercir, va preferir dedicar-se a l’art, tot i que continuà sent conegut com abat de Saint-Non. L’apel·latiu Saint-Non es refereix al Château de Saint-Nom, hisenda que la família posseïa al poble de Saint-Nom-la-Bretèche (actual departament d’Yvelines).

Després de viatjar el 1750 a Anglaterra, va tornar a França passant per Holanda, on va adquirir estampes de Rembrandt, de qui va quedar impressionat i que va contribuir a augmentar el seu interès per les tècniques de gravat. El 1759 va viatjar a Roma, i l’any següent va visitar Nàpols i Paestum amb Hubert Robert. Arranca de llavors la seva relació amb Fragonard, qui al llarg de diversos anys va dibuixar més de 80 apunts de pintures italianes que després Saint-Non gravaria a París combinant les tècniques de l’aiguafort i l’aiguatinta. També va emprar la tècnica del lavis mitjançant un procediment de la seva invenció, que és diferent a l’ideat en el seu dia per Le Prince.

En el seu viatge de retorn a França (1761), Saint-Non i Fragonard van passar per diverses urbs italianes.

A París, va seleccionar dibuixos de Fragonard i d’Hubert Robert per a gravar-los. El 1771 va publicar els primers al llibre Recueil de grifonis (Recopilació d’esbossos). Després va idear un ambiciós projecte titulat Imatges topogràfiques, pintoresques, físiques (…) de Suïssa i d’Itàlia. Va llançar un primer volum dedicat a Suïssa, però no va obtenir l’èxit esperat i va optar per publicar només imatges del sud d’Itàlia: Viatge pintoresc o descripció dels regnes de Nàpols i Sicília. Foren més de 300 imatges gravades per diversos artistes que van veure la llum en sis volums entre 1781 i 1786.

De l’amistat entre Saint-Non i Fragonard queden al menys dos retrats que el pintor va fer del gravador: un, del 1769, al Louvre (Retrat de l’abbé de Saint-Non), i un altre més espectacular, Jean-Claude Richard, l’abbé de Saint-Non, vestit a la espanyola, on el personatge apareix de cos sencer (MNAC).

Estava relacionat amb els principals filòsofs i escriptors del seu temps i formava part de la societat d’il·lustrats que defensava i expandia les noves idees i preparava la Revolució. Va freqüentar assíduament el saló de Franklin a Passy i, quan se’n va anar a Itàlia, Rousseau el recomanà al seu amic el pastor Vernes i d’Alembert va fer el mateix amb Voltaire.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.