Aegidius Sadeler

Amberes, 1570 - 1629

Aegidius (o Egidius) Sadeler II va néixer a Anvers el 1570 i va morir a Praga el 1629. Fou un gravador de l’època manierista, conegut per les seves reproduccions de pintors com Durer, Rafael i Bartholomeus Spranger. Va treballar al servei de l’emperador Rodolf II  d’Habsburg a Praga. Anomenat “el Fènix del gravat”, és possiblement el membre més il·lustre dels Sadeler, una nissaga de pintors i gravadors, actius en diverses ciutats europees.

En realitat s’anomenava Gillis, com el seu pare, però ambdós van llatinitzar el seu nom com Aegidius o Egidius. Com els altres membres de la nissaga, Aegidius II fou un artista viatger i va morir lluny de la seva terra natal. Va viure a Roma i durant uns tres anys a Nàpols, però les seves estades més prolongades van ser a Munich i Praga.

Es va formar com a gravador a Anvers amb el seu oncle Jan Sadeler I. El 1589 va ingressar a la Guilda d’Anvers, cosa que li va permetre començar a treballar com a mestre independent. En els seus anys de joventut a Anvers va reproduir obres de Marten de Vos, Hans von Aachen i de d’altres pintors manieristes de la regió. Va abandonar la seva ciutat cap al 1590 i, degut a les seves ocupacions laborals, mai no hi va tornar.

El 1593 vivia a Roma amb Paul Brill i el seu germà Mattheus, i en el període 1594-97 a Nàpols. Durant aquesta etapa a Itàlia va reproduir obres de Rafael, Tizià, Tintoretto, Parmigianino, Federico Barocci, etc.

Al deixar Nàpols va tornar a Munich, i després se’n va anar a Praga, on el 1597 signava un gravat per a l’emperador Rodolf II: Cap d’apòstol amb gorra, còpia d’un esbós de Durer. El monarca posseïa un envejable nombre de dibuixos i aquarel·les de Durer i va encomanar a Sadeler de reproduir-les eh gravat, segurament per a pregonar la riquesa de la seva col·lecció. Aquesta i altres còpies de a ‘sèrie dureriana’ es singularitzen perquè Sadeler es va preocupar de gravar les imatges invertides, a fi que les impressions obtingudes de les planxes fossin del dret, com els originals.

Va reproduir també obres de pintors que treballaven per a l’emperador, com Bartholomeus Spranger, a casa de qui va residir durant un temps. De l’amistat del gravador i Spranger, segurament el millor fruit n’és un espectacular gravat (c. 1600) on apareixen Spranger i la seva difunta esposa Christina Muller, envoltats de múltiples objectes i símbols al més pur gust manierista. La planxa la va gravar Sadeler, però el disseny el deuria fer el propi Spranger.

També va gravar alguns paisatges de Praga.

El 1611, després de la mort de Rodolf II, va seguir treballant a Munich i Praga, i va sol·licitar al nou emperador Matthias uns privilegis o llicències per ell i per un cosí seu. Potser per a regularitzar la seva activitat a Praga va ingressar a la Guilda local, i consta que el 1622 alliçonava un jove que esdevindria famós: Joachim von Sandrart.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.