Alberto Magnelli va néixer a Florència el 1r de juliol del 1888 i va morir a Meudon (França) el 20 d’abril del 1971. Fou un pintor i gravador italià que va ocupar un lloc rellevant al moviment de l’ arte concreto, després de la segona guerra mundial.
El 1907 va començar a pintar, tot i que no va seguir una educació artística formal, però el 1909 ja es va presentar una obra seva a la Biennal de Venècia. Els seus treballs inicials els va fer en l’estil fauvista. En aquella època va establir una sòlida relació amb els avantguardistes florentins com ara Ardengo Soffici i Gino Severini. Va visitar París, on va conèixer Guillaume Apollinaire i els cubistes (Picasso, Fernand Léger i Alexander Archipenko).
El 1915 es va decantar per l’estil abstracte, tot incorporant elements del cubisme i del futurisme. Després d’aquesta etapa va retornar a l’obra figurativa i es va anar allunyant dels avantguardistes italians, que van començar a donar el seu suport al feixisme, al què Magnelli es va oposar.
Cap al 1931 va tornar altre cop a l’abstracció en forma d’ art concret, decantant-se per les formes geomètriques i els plans que es superposen. Es va traslladar a París, on va abraçar la causa del grup Abstraction-Création i va fer amistat amb Vassily Kandinsky, Jean Arp i Sophie Taeuber.
Després de la invasió de França pels nazis, Magnelli se’n va anar a viure a la provençal ciutat de Grasse, junt amb altres artistes com ara els Arp. El grup que es va reunir allí va fer algunes obres en col·laboració.
Després de la segona guerra mundial va tornar a París, on viuria la resta de la seva vida, i es va convertir en la figura més important del moviment de l’ arte concreto, tot influenciant artistes de la talla de Victor Vasarely, Nicolas de Staël o Hélio Oiticica.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.