Albrecht Dürer (21 de maig de 1471 – 6 d’abril de 1528) és l’artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos.
Dürer va néixer el 21 de maig de 1471 a Nuremberg ciutat a la qual va estar íntimament unit al llarg de la seva vida. Com era habitual a l’època, després d’uns anys d’educació escolar, Albrecht va entrar a formar part del taller del seu pare com aprenent en l’art de joieria; segurament és aquí on va fer servir per primer cop el burí.
D’aquesta primera etapa formativa, el jove Dürer va heretar els coneixements de l’art alemany del segle XV, llegat en el qual estava molt present la pintura flamenca del gòtic tardà. Durant el segle XVI l’enfortiment de llaços amb Itàlia a través del comerç i la difusió de les idees dels humanistes italians pel nord d’Europa, van infondre noves idees artístiques al món cultural alemany, de tradició més conservadora.
Després d’haver-se format amb el seu pare, Dürer va entrar com aprenent del pintor i gravador Michael Wolgemut. Entre 1488 i 1493, el taller de Wolgemut es va dedicar a la respectable tasca d’il·lustrar la Crònica de Nuremberg (1493), de Hartmann Schedel, realitzar nombroses xilografies; per tant, és probable que Dürer rebés una instrucció exhaustiva de com fer els dibuixos per a les planxes de fusta. Com era costum entre els joves que havien acabat el seu període d’aprenentatge, Dürer va emprendre un viatge d’estudis l’any 1490. El 1492 va arribar a Colmar, on va intentar entrar en el taller del pintor i gravador alemany Martin Schongauer.
Durant aquesta primera etapa de la seva vida, que comprèn tot el període d’aprenentatge fins al seu retorn a Nuremberg l’any 1494, el seu art reflecteix una enorme facilitat en el traç del dibuix i una minuciosa observació del detall. Aquestes qualitats són especialment evidents en una sèrie d’autoretrats.
El 1494, Dürer va viatjar a Itàlia. Allà va realitzar aquarel·les de paisatges amb una gran minuciositat en el detall. Probablement, les va pintar durant el seu viatge de retorn. També, com Leonardo da Vinci, l’atreia molt la natura, i va realitzar uns magnífics estudis d’animals i plantes que va plasmar en dibuixos i aquarel·les; entre les més divulgades cal citar La llebre, quadre pintat l’any 1502.
Durant els deu anys següents, des de 1495 al 1505, va estar a Nuremberg i va produir un gran nombre d’obres que van contribuir a consolidar la seva fama.
Dürer va tornar a viatjar a Itàlia entre 1505 i 1507. A Venècia va conèixer al gran mestre Giovanni Bellini i també altres artistes, i la Fundació de Comerciants Alemanys li va encarregar una obra important: el retaule de La festa del Rosari (1506, Museu Nacional de Praga. El 1507 va tornar a Nuremberg on va començar un segon període d’una ingent producció artística. Mitjançant el gravat de línia Dürer va aconseguir crear diferents gammes d’ombres i de textures amb les quals va aconseguir plasmar formes tridimensionals amb un gran mestratge, com s’aprecia a l’obra anomenada Rinoceront de Dürer que va esdevenir una icona cultural.
L’any 1515 va realitzar per a Maximilià I una xilografia monumental, anomenada Arc de triomf, l’encàrrec més gran que va rebre, i una carrossa per al festeig triomfal; també aquarel·les, principalment d’animals, i una gran quantitat de retrats per a un llibre d’hores. L’emperador va quedar molt satisfet amb les obres i li va concedir una pensió vitalícia.
La qualitat de l’obra de Dürer, la quantitat prodigiosa de la seva producció artística i la influència que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d’una importància enorme per a la història de l’art.
En un context més ampli, el seu interès per la geometria i les proporcions matemàtiques, el seu profund sentit de la història, les seves observacions de la natura i la consciència que tenia del seu propi potencial creatiu són una demostració de l’esperit de constant curiositat intel·lectual del renaixement.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.