Alfons Borrell

Barcelona, 1931

Alfons Borrell Palazón va néixer a Barcelona el 3 de juny de 1931. És un pintor i gravador abstracte català.

El 1940 la seva família es va traslladar a Sabadell i allí continua residint. A partir del 1952, va fer dos cursos lliures de dibuix al natural a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1955 va evolucionar de la figuració cap a l’expressionisme abstracte. Aquest mateix any, va participar amb Joaquim Montserrat en la creació de la Sala d’art Actual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

El 1969 va formar part, amb Antoni Angle, Llorenç Balsach Grau, Joan Josep Bermúdez, Manuel Duque, José Llorens, Joaquim Montserrat i Lluis Vila Plana del Grup Gallot, tot seguint el corrent de l’Action painting. Aquest Grup va fer diverses accions al carrer, a Sabadell i a Barcelona. Convidat pel crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, va participar a l’exposició inaugural del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, a la cúpula del Cinema Coliseum.

A principis dels 60s va començar una etapa de recerca, que el va dur a la simplificació de la forma i el color. El 1973 va treballar sobre el ordre i les simetries, amb una producció en la qual destaquen canvis en els materials i en la manera d’emprar-los: va adoptar la pintura acrílica en substitució de l’oli.

El 1975 va tenir lloc la primera exposició retrospectiva de la seva obra, a Sabadell. L’any següent va participar a l’exposició “pintura Y” a la Fundació Joan Miró, on es va consagrar com un dels principals representants de la nova generació de pintors catalans influenciats per l’obra de Joan Miró i d’Antoni Tàpies.

El 1978 fou seleccionat per participar a l’exposició “Cordura i bogeria. 11 artistes catalans” al Centre Pompidou de París. Les seves obres s’han exposat a França, Alemanya, els Estats Units i el Japó.

La seva pintura rep o ha rebut el suport de crítics com Juan Eduardo Cirlot, Alexandre Cirici, Maria Lluïsa Borràs, Pilar Parcerisas i els escriptors i artistes Joan Brossa, Vicenç Altaió, Joaquim Sala-Sanahuja, Perejaume i Oriol Vilapuig.

A partir del 1988, la seva pintura evoluciona cap un radicalisme formal.

El 1993 va fer un llibre (Trasllat) amb Joan Brossa. El 2008 la Galeria Seis de Sabadell va fer una revisió de la seva obra sobre paper entre els anys 1960 i 1980. El 2010 va exposar a la Galeria Joan Prats-Artgràfic, i hi va presentar el llibre d’artista Vocals, amb poemes de Rimbaud. El 2011 va realitzar Tràfic boreal amb Josep M. Mestres Quadreny. Coincidint amb el seu 80è aniversari, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac va presentar una revisió de l’obra sobre paper del 1956 al 2010.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.