Amadeo Gabino

Valencia, 1922

Amadeo Gabino va néixer a València el 1922 i va morir a Madrid el 2004, era fill de l’escultor Alfonso Gabino. Fou un pintor, escultor i gravador espanyol.

Va començar la seva formació artística al taller d’escultura del seu pare, cursant després estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València entre 1939 i 1941.

Posteriorment, va començar un periple internacional per distintes escoles europees: el 1949 era a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma gràcies a una beca del govern italià; el 1952 a l’Acadèmia de Belles Arts i a l’École du Louvre de París, becat pel govern francès; el 1957 va obtenir la beca Conde de Cartagena de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid per estudiar a Hamburg, residint a Alemanya fins el 1960. L’any següent, gràcies a una beca de la Fundació Ford, va viatjar a Nova York.

Les seves primeres escultures s’emmarquen dins la figuració, realitzant nus femenins en bronze. Serà a partir de la dècada dels 60 quan va experimentar un gir cap el constructivisme, creant un estil personal pel qual és internacionalment conegut, i consistent en una espècie de collage de plaques en metall superposades com si fossin cuirasses. Els seus materials són el ferro, l’acer, l’alumini i el llautó, combinant en molts casos dos d’entre ells per jugar amb les textures i brillantors.

Va destacar també en el camp del gravat, activitat en la què es va iniciar el 1958 durant la seva estada a l’Escola de Belles Arts d’Hamburg i, posteriorment, al taller d’Antonio Lorenzo i al de Dimitri. En moltes de les seves obres en paper trobem gofrats i superposicions de franges de color que ens recorden l’esperit dels seu particular món escultòric.

Representant Espanya va participar a les edicions del 1956 i del 1966 de la Biennal de Venècia.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.