André Dunoyer de Segonzac

Boussy-Saint-Antoine, 1884

André Dunoyer de Segonzac va néixer a Boussy-Saint-Antoine el 7 de juliol del 1884 i va morir el 17 de setembre del 1974. Fou un pintor i artista gràfic francès.

Va passar la seva infància a Boussy-Saint-Antoine i a París. Els seus pares volien que s’inscrigués a l’acadèmia militar de Saint-Cyr, però, reconeixent el seu gran interès pel dibuix, van accedir a la seva inscripció a l’Acadèmia Lliure de Luc-Olivier Merson. L’estil d’instrucció acadèmic de Merson no s’adequava a Dunoyer, no obstant això, i després d’un període de servei militar, va estudiar a l’Académie de la Palette, i entre el seu professorat hi havia Jacques-Émile Blanche. Aviat va abandonar l’acadèmia a favor d’una postura independent, lliure de qualsevol mestratge. Més tard indicaria 1906 com la data d’inici de la seva carrera artística.

La seva primera participació al Saló de Tardor és del 1908, l’any següent va exposar al Salon des Indépendants, i els anys següents va exposar amb regularitat a ambdós. A principis de la dècada de 1910 es va convertir en membre de la secció d’or. Fou un dels modernistes inclosos a l’Armory Show que es va obrir a Nova York el 1913.

El 1914, any de la seva primera exposició individual (a la Galerie Levesque de París), fou reclutat per al servei militar a la 1ª guerra mundial. Va entrar en combat a la regió de Nancy i de Bois-le-Prêtre, abans de ser transferit a la secció de camuflatge. Es va inspirar en les seves experiències militars i va aprendre gravat el 1919 amb la finalitat d’il·lustrar Les creus de fusta de Roland Dorgelès (publicat el 1921). Dunoyer va trobar en el gravat un medi afí al seu estil de dibuix espontani, i al final de la seva vida havia produït prop de 1600 planxes.

El 1947 va publicar la sèrie de gravats que il·lustren les Geòrgiques de Virgili. A la crítica d’Anne Distel, conservadora en cap del Musée d’Orsay s’hi pot llegir: “La perfecció tècnica i la noblesa del to, que va portar el segell de la original, però estava imbuït completament d’un lirisme sense fissures, fan d’aquest treball de Segonzac la seva obra mestra. Cal que sigui inclòs en una llista dels llibres més bellament il·lustrats del segle XX“.

La qualitat dels seus gravats, subtils com gasses, contrasta amb les superfícies pintades de color espès i ombrívol en general, de les seves pintures a l’oli, que reflecteix una admiració per Courbet i Cézanne. Els seus temes inclouen paisatges, natures mortes i nus. Fou prolífic fins el final de la seva vida com a pintor a l’oli i aquarel·la i com a gravador.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.