Andreu Alfaro

Valencia, 1929 - 2012

Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d’agost de 1929 – València, 13 de desembre de 2012)va ser un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se’l considera un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX.

Andreu Alfaro va néixer el 1929 a València en una família de carnissers. Tot i que sempre es va interessar per l’art, només va ser als 44 anys que s’hi dedicà completament.

Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), van assolir un ressò internacional.

A final de la dècada de 1960 va experimentar profusament amb elements metàl•lics.

El 1980 va provar amb el filferro i el marbre. El mateix any va rebre el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya.

El 1991 la diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques.

Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d’un poble (1964-1965), Monument a l’amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També va projectar diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans, a Tàrrega (1981).

L’any 1999 va construir les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’elegí membre d’honor. El cantant Raimon li dedicà una cançó. Va morir el 13 de desembre de 2012 a València.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.