Antoni Clavé

Barcelona, 1913

Antoni Clavé i Sanmartí va néixer a Barcelona el 5 d’abril del 1913 i va morir a Saint-Tropez (França) el 30 d’agost del 2005. Fou un pintor, gravador i escultor català.

El 1930 va ingressar a l’Escola d’Art de Barcelona, on hi va restar dos anys. Després d’acabar els estudis, va començar la seva feina de cartellista i va tenir un gran èxit al món del cinema.

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França, i va fer la seva primera exposició a Perpinyà el 1939. Més tard es va traslladar a París, ciutat on va residir fins el 1956, quan es va traslladar a Saint-Tropez. A París va iniciar una carrera com il·lustrador i decorador de teatre. Les seves primeres obres pictòriques van estar influenciades per artistes com ara Édouard Vuillard i, sobre tot, Pierre Bonnard.

En residir a París, l’obra de Clavé s’inscriu sovint en l’Escola de París, junt amb la d’altres artistes com Picasso, Juan Gris, Miró o Antonio Saura. El 1944 va conèixer a Picasso, començant una amistat que va durar fins la mort del pintor malagueny. A partir d’aquesta data, Clavé va començar a desenvolupar una obra amb una plàstica distinta, menys clàssica.

A la dècada dels 50 va començar una intensa tasca al món del ballet i del teatre, esdevenint famós en el món de l’escenografia internacional. Al mateix temps va iniciar un treball d’il·lustracions de l’obra Gargantua i Pantagruel que el va portar a familiaritzar-se amb l’escenografia medieval que va anar desenvolupant en les seves sèries sobre guerrers, reis, reines i cavallers. Inicialment, aquests personatges estaven representants amb un cert realisme, però a mesura que va passar el temps van guanyar en abstracció dins de l’evolució de la seva obra artística (tan en pintura com en gravats). Les figures van anar perdent precisió i forma, donant pas al traç i a una personal gamma de colors i textures com a protagonistes principals de les seves obres.

El 1954 va abandonar la decoració per dedicar-se a la pintura.

A la dècada dels 60 les seves obres reflecteixen les influències rebudes dels clàssics i dels autors barrocs. Aquest període es caracteritza pel pas definitiu a l’abstracció.

Als anys 70 continua l’evolució de l’obra de Clavé que empra tècniques diverses com el collage, inventant-se noves tècniques com el papier froissé, fruit d’una casualitat tècnica en l’ús de l’aerosol sobre papers arrugats. Les seves últimes obres es caracteritzen per la recreació de textures dins de l’abstracció, amb una utilització profusa del papier froissé.

El 1984 Espanya va reconèixer la seva vàlua artística amb l’exposició de més de 100 de les seves obres al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.