Antoni Llena

Barcelona, 1943

Antoni Llena i Font va néixer a Barcelona el 1943. És un pintor, escultor, gravador i escriptor català. Ha publicat diversos llibres i col·labora habitualment en la premsa escrita.

Fou monjo caputxí, fins que el 1966, a rel de la ‘caputxinada‘ al convent de Sarrià, va conèixer els pintors Antoni Tàpies i Albert Ràfols-Casamada, amb qui va iniciar una sòlida i llarga amistat. El crític Alexandre Cirici va apostar públicament pel seu treball.

Va entrar en contacte amb el grup de pintors integrat per Jordi Galí, Silvia Gubern, Àngel Jové i Albert Porta (Zush, i Evru posteriorment), amb qui va compartir interessos artístics, encara que amb diferències estètiques, i el 1969 va realitzar amb ells Primera mort, el primer vídeo artístic de l’Estat espanyol.

La seva primera exposició individual va ser el 1969 a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida, on va exposar, dibuixades sobre la paret de la sala, les ombres de les seves escultures de paper. Aquest any fou un any convuls en la seva trajectòria. Després de fer una gran quantitat d’obres -moltes de les quals han desaparegut- va decidir renunciar, per radicalitat poètica, a la pràctica artística. La tornaria a exercir deu anys més tard, el 1979, i ja de forma ininterrompuda.

Ha estat professor de literatura artística a la Universitat de Girona i ha dirigit tallers d’art a la School of Visual Arts de Nova York i a l’escola Eina de Barcelona.

Ha comissariat l’exposició Tàpies vist per Llena. L’ansietat de les influències per a la Fundació Tàpies. El MACBA de Barcelona conserva diverses peces seves.

L’obra d’Antoni Llena està molt relacionada amb l’arte povera. Es va iniciar com pintor, però de seguida va evolucionar cap a un art més conceptual. A mitjans del anys 60 va començar a fer servir materials bàsics o àdhuc de rebuig. Als anys 70 va fer molts treballs amb paper.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.