Antoni Tàpies

Barcelona, 1923

Antoni Tàpies i Puig va néixer a Barcelona el 13 de desembre del 1923 i hi va morir el 6 de febrer del 2012. Fou un pintor, escultor, escenògraf, gravador i teòric de l’art; un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme.

De formació autodidacta, va crear un estil propi dins de l’art d’avantguarda del segle XX, en que es combinaven la tradició i la innovació emmarcades dins d’un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l’obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual donat per l’artista a la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per a significar una profunda anàlisi de la condició humana.

Fou un home de gran cultura, amant de la filosofia, la literatura i la música. També fou un gran defensor de la cultura catalana, de la que estava profundament imbuït: era un gran admirador de l’escriptor místic Ramon Llull (de qui va realitzar un llibre de gravats entre el 1973 i el 1985), així com del Romànic català i de l’arquitectura modernista. Alhora, era un admirador de l’art i de la filosofia orientals.

La seva iniciació en l’art fou a través de dibuixos realistes, principalment retrats de familiars i amics. La seva primera presa de contacte amb l’art d’avantguarda de l’època el va dur a adscriure’s a un surrealisme de to màgic influenciat per artistes com Joan Miró o Paul Klee, estil que va cristal·litzar en la seva etapa de Dau al Set.

Després del seu pas per Dau al Set, el 1951 va començar una fase d’abstracció geomètrica, passant el 1953 a l’informalisme. El 1951 va anar a París, on va conèixer els nous corrents europeus així com les noves tècniques pictòriques i va contactar amb artistes informalistes. Dins d’aquest corrent, es va situar en la ‘pintura matèrica’, que es caracteritza per la mistificació tècnica i l’ús de materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o de reciclatge, barrejats amb els materials tradicionals de l’art, tot buscant un nou llenguatge d’expressió artística. L’informalisme matèric fou des dels anys 50 el principal mitjà d’expressió de Tàpies, allí on -amb diferents peculiaritats- va treballar fins la seva mort.

També té una primordial significació en la seva obra el caràcter iconogràfic que afegeix a les seves realitzacions mitjançant signes com creus, llunes, asteriscs, lletres, números, figures geomètriques, etc. Per ell aquests elements tenen una significació al·legòrica relativa al món interior de l’artista, evocant temes tan transcendentals com la vida i la mort, o com la solitud, la incomunicació o la sexualitat.

Fou extraordinàriament extensa la seva producció d’obra gràfica, recollida en un catàleg raonat de diversos volums.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.