Antoni Vila Arrufat
Sabadell, 1894
Antoni Vila Arrufat va néixer a Sabadell el 1894 i va morir a Barcelona el 1989. Fou un pintor i gravador català.
Fill del també pintor Joan Vila i Cinca (cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l’any 1876) i pare del també pintor Jon Vila-Grau, Antoni Vila Arrufat es va formar principalment amb el seu pare i a l’Escola de Llotja de Barcelona, per acabar els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, gràcies a una beca concedida per l’Ajuntament de Sabadell. Va guanyar concursos i medalles d’àmbit estatal, i els darrers anys de la vida se li van fer nombrosos actes d’homenatge, tant institucionals com de caràcter més popular.
Va fer diversos viatges d’estudi per França i Itàlia, a la tornada es va dedicar sobre tot a la pintura mural, especialment de tema religiós (doncs sovint eren els únics que permetien la pràctica de la pintura mural) com els primers plafons que va pintar representant els sants Cosme i Damià per a la farmàcia Benessat de Sabadell i per al Santuari de la Salut també de Sabadell i l’altar del Santíssim a l’església de la Trinitat de Vilafranca del Penedès (1935). Uns dels seus murals més famosos són els que va fer per a l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor, pintats al fresc, d’una perfecció tècnica molt notable, i els de la Sala de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona a l’oli sobre tela (1950). També van destacar per la seva composició i modernitat conceptual els murals que va fer per un estand de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Destacat gravador, va donar classes de gravat a l’antiga Escola de Belles Arts (ara Facultat) de Barcelona. Fou premiat i reconegut per les seves investigacions i troballes tècniques en aquest camp. La Calcografia Nacional a Madrid guarda algunes de les seves planxes més destacades.
Des del 1919, quan va exposar per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona, va presentar la seva obra en diverses ciutats catalanes i a Madrid, Sevilla, París, Buenos Aires i Venècia, entre altres. La darrera gran exposició antològica fou organitzada per l’Ajuntament de Barcelona el 1984. El MNAC disposa de diverses obres de l’artista.
La crítica va parlar d’una carrera sense alts i baixos, d’una reiterada depuració estilística i d’una obra serena, equilibrada i harmoniosa, de factura, reflex de la personalitat de l’artista. Una pintura carregada de sensibilitat, rics valors plàstics i cromàtics que va eliminar la superficialitat en ares d’un subtil realisme.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
