Antonio Casanova y Estorach

Tortosa, 1847

Antonio Salvador Casanova i Estorach va néixer a Tortosa el 9 d’agost del 1847 i va morir a París el 22 de desembre del 1896. Fou un pintor i gravador català d’un estil que es pot emmarcar en el costumisme romàntic.

Va conèixer l’èxit però no va arribar a explotar totes les seves facultats, com també va succeir amb el seu contemporani, Marià Fortuny.

Es va formar amb Claudio Lorenzale i Federico de Madrazo. Com Fortuny, Eduardo Zamacois o Eugenio Lucas Velázquez, Casanova es va moure en el lluït estil ‘preciosista’ dins de la via academicista o conservadora predominant a Europa.

En contrast amb la seva fama actual, el naixent impressionisme era llavors minoritari i molt discutit. Casanova i Estorach va mirar amb distància les novetats impressionistes, tot i que alguns tocs esbossats dels seus col·legues les puguin recordar.

Casanova va tantejar la pintura de tema històric (com, per exemple, Carles V al Monestir de Yuste) però potser per limitacions tècniques o per condicionants de mercat, es va especialitzar en petits formats, generalment temes historicistes, “de casacón“, i de folklore. Es va traslladar a París bastant jove; el seu gravat Andalouses, datat el 1877, es va publicar allí. Aquest gravat a l’aiguafort és un bon exemple d’un tema recurrent de l’artista: escenes folklòriques, de gitanes i manolas, on una bellesa exuberant es barreja amb actituds ambigües. No queda clar si les dames són virtuoses o busconas…

Un altre dels temes predominants en aquest artista són les escenes de monjos, cardenals i altres eclesiàstics, que gaudeixen d’una vida còmoda o miren amb picardia dones joves.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.