Antonio Saura
Huesca, 1930
Antonio Saura Atarés va néixer a Osca (Espanya) el 22 de setembre del 1930 i va morir a Conca (Espanya) el 22 de juliol del 1998. Fou pintor, gravador i escriptor, i és considerat com un dels grans artistes del segle XX.
Durant la guerra civil espanyola va residir a Madrid, València i Barcelona. Degut a una tuberculosi òssia que el va tenir cinc anys allitat a partir del 1943, va començar a pintar i a escriure el 1947.
Sense educació acadèmica, va començar la seva carrera artística com autodidacta. Va exposar per primera vegada a Saragossa el 1950 i el 1952 a Madrid, on va presentar pintures oníriques i surrealistes. Durant la seva estada a París (1954-56), es va sumar primer al surrealisme, moviment del què es distancià ràpidament. Va iniciar treballs experimentals en sèries que titulà Fenómenos i Grattages. El 1954 va abandonar l’abstracció. El 1956 va fer les seves primeres pintures en blanc i negre, a partir de l’estructura del cos femení.
Després del seu retorn a Espanya, fundà amb Manolo Millares, Pablo Serrano, Rafael Canogar, Luis Feito i altres artistes el grup El Paso (1957-59),, El 1958 va participar amb Antoni Tàpies i Eduardo Chillida a la Biennal de Venècia i el 1959 fou invitat a la Documenta de Kassel. Entre 1957 i 1960 va realitzar vàries sèries de pintures de gran format sobre temes que seran recurrents al llarg de la seva obra: Crucifixiones, Damas, Sudarios, Retratos, Retratos imaginarios, Desnudos, Desnudos-Paisaje, Curas, El Perro de Goya i Multitudes. A partir d’aquesta època el cromatisme de la seva pintura es limitarà, durant molt temps, a l’ús de negres, grisos i terres. Assumides les tendències de l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte americà, seguirà una trajectòria personal que enfonsa les seves arrels en la herència de Velázquez, la pintura barroca espanyola en general, i Goya.
El 1958 inicià, amb una sèrie de litografies titulada Pintiquiniestras, la que serà una fèrtil obra impresa que desenvoluparà durant tota la seva vida. Fou prolífica la seva tasca d’il·lustrador en edicions de qualitat d’obres literàries, com el Quixot de Cervantes, El Criticón de Baltasar Gracián, 1984 d’Orwell, Les aventures de Pinotxo de Collodi, els Diaris de Kafka o els Sueños y discursos de Quevedo, entre altres.
El 1959 va exposar amb Antoni Tàpies en una mostra conjunta a la Documenta de Munich. Ambdós foren els principals exponents de l’art informal a Espanya. El 1960 va abandonar l’ús exclusiu del blanc i el negre en la pintura a l’oli i va començar diverses sèries de caràcter acumulatiu i repetitiu que realitzà sobre paper. El 1967 traslladà definitivament la seva residència a París. El 1968 va deixar la pintura fins el 1979, tot i que seguirà desenvolupant obra gràfica així com realitzant grans sèries de pintures sobre paper, i escriurà assaigs d’art.
La major part de l’obra de Saura és figurativa i es caracteritza pel conflicte amb la forma. Els seus quadres són expressius i donen la impressió de ser obsessius en la seva franquesa pictòrica. És un conflicte amb un món ple de contradiccions i mancat de seguretat, en el què impera el pessimisme.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
