Armand Cardona Torrandell

Barcelona, 1928

Armand Cardona Torrandell va néixer a Barcelona el 30 de novembre del 1928, al barri del Carmel, i va morir a Sant Pere de Ribes el 1995. Fou un pintor i gravador català.

Va viure amb la seva família a Sant Pau d’Ordal fins el 1933, quan els seus pares, mestres, es van traslladar a Vilanova i la Geltrú, on Armand va anar encarrilant la seva vida d’artista. Als anys 40, va començar dibuixant historietes, amb bolígraf o llapis, en unes quartilles doblegades per la meitat, una espècie de còmics rudimentaris d’historietes de mariners durant la 2ª guerra mundial. La guerra va marcar el caràcter i la consciència històrica de l’artista, i es reflecteix a la seva obra, des de les historietes d’adolescent fins a les obres de l’artista madur.

Va estudiar Dret Mercantil, i va treballar en diversos oficis mentre s’anava formant de forma autodidacta com artista. Els seus temes eren escenes i personatges del seu barri: pescadors, barques, gats, tertúlies, timbes, etc. Va començar a pintar a principis dels 50.

El 1952, en un curs a l’ Institut del Teatre va conèixer els germans Joan i Ricard Salvat, que el van introduir als cercles intel·lectuals de l’època i que li van donar a conèixer la Barcelona deprimida dels gitanos del carrer Numància.

La primavera del 1957 va fer la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, on va presentar el seu primer cicle: Retaules de les Gens. A partir d’aquí l’evolució artística de Cardona fou frenètica, centrant-se en el rostre humà (Cicle de les Testes) i en l’experimentació i el joc amb la matèria, els volums i les textures (etapa informalista, 1959-1962) i es va anar fent un forat en l’art avantguardista espanyol.

A la dècada dels 60, Cardona es va iniciar com escenògraf creant els decorats de Ronda de mort a Sinera (text de Salvador Espriu, 1965) i La Bona Persona de Sezuan (de Bertold Brecht, 1966), dirigides per Ricard Salvat. A finals de la dècada, va passar per una etapa de major plenitud creativa amb el Cicle de les Mirades (1969) i el Cicle de les tretze exposicions dedicat a Numància.

El seu llenguatge artístic es basa en el color i en un estil de dibuix únic.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.