Auguste Rodin

París, 1840

François-Auguste-René Rodin va néixer a París el 12 de novembre del 1840 i va morir a Meudon (França) el 17 de novembre del 1917.  Fou un escultor francès contemporani de l’impressionisme, i considerat “un dels pares de l’escultura moderna”.

Procedent de l’academicisme de l’escola escultòrica neoclàssica, no només fou l’escultor encarregat de posar fi a més de dos segles de recerca de la mimesi en les arts tridimensionals, sinó que a més va donar un nou rumb a la concepció del monument i de l’escultura pública.

Es va educar a l’Escola d’Arts Decoratives, en un àmbit no només allunyat al de les Belles Arts, sinó a més menyspreat per aquestes. Rodin va dedicar gran part de la seva joventut a acumular coneixements sobre anatomia.

Per a Rodin l’artista no havia de ser un esclau del model, al contrari: era l’artista qui escollia, amb el seu ull i sensibilitat, l’objecte a representar i, mitjançant la seva imaginació, era capaç de modificar-lo per a crear una imatge nova als ulls del món. Anatòmicament mancava una lògica entre les proporcions, doncs aquestes eren utilitzades per a ressaltar el sentiment.

El procés pel qual estan fetes les seves escultures és el buidat, i tot i que avui en dia coneixem aquestes peces treballades en bronze, a la seva època, Rodin elaborava aquestes peces en guix: buidava el guix, material emprat com per fer esbossos i rebutjat pels escultors, com una manera de criticar el circuit de l’art i a l’escultura en marbre (blanc com el guix, però infinitament més costós), reconeguda com la única oficial. El seu missatge era clar: la imatge és superior al material amb què està construït.

La contemporaneïtat de Rodin no només radica en el gran qüestionament sobre la validesa de la formació acadèmica en Belles Arts, sinó a més en aspectes purament plàstics, com són l’ús de la sèrie (emprar diverses vegades la mateixa imatge en diferents contextos, formats i tamanys), el collage (unió i separació de diferents peces per a generar noves imatges), la importància del suport (que fins llavors era un pedestal altíssim que separava el públic de l’obra, eliminat per Rodin per considerar-lo massa elitista), i l’ús de l’anatomia com a eina per a la manifestació de l’espiritualitat humana.

Entre les influències més importants sobre Rodin hi ha Miquel Àngel i la poc coneguda obra escultòrica d’Edgar Degas.

Encara és més desconeguda la seva obra gràfica. Rodin va fer algunes magnífiques puntes seques que presenten una espècie de caràcter escultòric malgrat ser obres sobre paper.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.