Pietro Santi Bartoli

Perugia (Italia), 1635

Pietro Santi Bartoli, conegut també com Sante o Santo, va néixer a Perúgia (Itàlia) el 1635 i va morir a Roma el 7 de novembre del 1700. Fou un gravador, dibuixant i pintor italià.

A la seva infància es va traslladar a Roma, on va estudiar pintura amb Jean Lemaire i amb Nicolas Poussin, però va abandonar la pràctica de la pintura per dedicar-se en cos i ànima al gravat i per actuar com antiquari per a la reina Cristina de Suècia.

Va gravar diversos monuments romans, publicant a Roma el 1693 un admiradíssim àlbum titulat Admiranda Romanorum Antiquitatum. Ja el 1660, havia participat en l’excavació del Domus Aurea, i  n’havia realitzat nombrosos dibuixos.

Com a dibuixant, Bartoli havia reproduït el Codice Virgiliniano (Roma, Vaticà, Biblioteca Apostòlica, Cod. Vat. 3867) en 55 planxes (edició romana del 1677), seguint un encàrrec del Cardenal Camillo Massimo.

Per al Cardenal Massimo també havia fet dibuixos d’antigues pintures i mosaics romans.

El 1699, conjuntament amb el gravador Domenico de’ Rossi, va elaborar les planxes de la magna obra Romanae Magnitudinis Monumenta, seguint l’estela d’una edició del 1637 de l’obra Antiquae Urbis Splendor, realitzada per Giacomo Lauro. De fet, Bartoli va adaptar 138 de les planxes originals de Lauro i en va gravar 16 de noves.

També és molt coneguda la seva obra Colonna di Marco Aurelio, formada per 78 planxes.

Va realitzar diversos gravats a partir de pintures de Rafael, Giovanni Lanfranco, Francesco Albani, Ludovico i Annibale Carracci, Pietro da Cortona o Giulio Romano, entre d’altres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.