Benet Rossell

Àger (Lleida), 1937

Benet Rossell va néixer a Àger el 1937. És un artista pluri-disciplinar: pintor, dibuixant, videoartista, poeta, gravador, escultor, músic, performer, guionista, i des de finals de la dècada dels 60, cineasta experimental.

El 1955 es va traslladar a Barcelona, es llicencià en Dret el 1961, i després se’n va anar a Madrid, on es va llicenciar en Sociologia. El 1962 fou convidat a París per a fer una ponència al Congrés Internacional d’Economistes. Aquest viatge el va marcar, i es va instal·lar a París com assistant d’espagnol en un institut de Compiègne. Allí va desenvolupar el seu interès pel cinema i el teatre, va aconseguir la laurea per la Universitat Internacional de Teatre de París, i el 1965 es va inscriure en el Comitè de Films Etnogràfics del Museu de l’Home, on es va gestar Chronique d’un été. Va entrar en contacte amb el cinéma vérité. A partir d’aquest moment dues constants es van incorporar definitivament a la seva producció plàstica: la imatge cinematogràfica i el concepte de teatre total. A París, a més, va coincidir amb altres artistes catalans que compartien la seva visió d’una necessitat de trencar amb l’art tradicional, com Antoni Miralda o Joan Rabascall.

Va fer la seva primera exposició individual a Barcelona a l’Institut de Difusió i Informació d’Arts Plàstiques, presentada pel crític i historiador de l’art Alexandre Cirici Pellicer. A l’inici de la seva carrera artística signava com Beni.

A principis de la dècada dels 70 va publicar dibuixos d’humor en publicacions com La Quinzaine Littéraire, Le Jardin des Modes i La Codorniz. El 1973 va col·laborar com chef de travaux pratiques al Centre de Documentació de l’Escola de Belles Arts de París. El 1974 i el 1975 fou invitat al Saló de la Jeune Peinture parisenc, i el 1980 l Salon des Indépendants, també a París.

Va fer la seva primera exposició individual a París el 1970 a la galeria La Bazarine, on ja feu patent la seva atracció pel diminut en uns dibuixos que ell anomena ‘de cec’, quasi microscòpics, i que anaven acompanyats d’unes lupes per poder observar-los. A aquesta exposició se n’hi ha sumat més de 100 en el més prestigiosos museus i galeries de tot el món. Ha participat en més de 400 col·lectives i en diverses retrospectives de la seva obra cinematogràfica i videogràfica.

Als 80 va intercalar París amb llargs períodes a Amsterdam i Nova York, movent-se en els moviments d’avantguarda. I es va instal·lar definitivament a Barcelona a mitjans dels 80, on treballa el seu món de signes infinits.

La seva intensa grafia es troba entre el proto-signe i l’estilització del gest gràfic. La proliferació de cal·ligrames singulars composa un alfabet decididament personal, infinit i obert que dóna fe dels rastres d’un món utòpic i quotidià. Aquests signes formen part d’una espècie de vocabulari personal en què tan hi cap l’atzar com una certa lògica interna, una lògica propera a la pintura japonesa, als gravats de formació de batalla o a certs exemples de vinyetes d’humor.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.