Carles Pazos

Barcelona, 1949

Carlos Manuel Pazos Moya, conegut artísticament com Carlos Pazos, va néixer a Barcelona el 23 de desembre del 1949. És un artista espanyol.

Va estudiar inicialment Arquitectura, tot i que posteriorment es va especialitzar en disseny i art a l’escola Eina de Barcelona. Va començar a exposar el 1969 a la sala d’exposicions de l’Ateneu Barcelonès.

El 1975 va iniciar la sèrie Voy a hacer de mí una estrella, presentada l’any següent a la Sala Vinçon de Barcelona, i que, entre altres actuacions i manifestacions, va donar lloc a la performance i exposició The Floor of Fame al Centre Pompidou de París el 1978. El darrer capítol d’aquesta sèrie no tancada és Robados, exposat a la Galeria Raíña Lupa de Barcelona el 2009.

El 1990 va començar la seva col·laboració amb la Galeria Camille von Scholz de Brussel·les i, amb motiu de l’exposició Christmas Blues, i en col·laboració amb Vicenç Villatoro i Freddy de Vree va publicar el llibre L’Amour latent.

Ha expressat el seu amor per la música i la nit dirigint sales de ball, còctel-bars i bars musicals. Va passar llargues temporades a Cotlliure i a Nova York, on va fer la seva primera exposició individual el 1989 a la Fachetti Gallery. Des del 2002, París és el nou centre de la seva activitat.

El gener del 1995 va fundar a Nova York, amb l’artista Steven Pollack, l’associació esporàdica en actiu Vodoo Victims. El 2004 va participar a l’exposició Dalimitar al Museu de l’Empordà.

El seu caràcter inquiet i curiós és ben patent en la seva obra i en les activitats que l’acompanyen. Així, el 1987 va protagonitzar la pel·lícula És quan dormo que hi veig clar, de Jordi Cadena sobre poemes de J.V. Foix. O, per exemple, el 1998 va dirigir i fer l’escenografia de l’obra teatral El bell lloc, de Joan Brossa. Aquell mateix any va publicar El Mundo del Ritmo, en col·laboració amb Eduardo Mendoza, i va actuar com a protagonista al vídeo Pianito, de Jordi Colomer.

El 2004 publicà el seu primer llibre de textos Garabatos y Zarpazos, editat per la Universitat de Barcelona; el 2007, Fidelidad Total, en col·laboració amb Ramón de España; i el 2008, Diodrama, amb textos d’Eduardo Lago, editat per Atelier Hoyo (París).

El 2007 va fer una exposició retrospectiva de la seva obra al MACBA i al MNCARS. I en aquesta ocasió va fer la pel·lícula Mnemocine. Película recortable, un collage audiovisual constituït per 11 episodis, de 26 minuts de durada.

També ha fet incursions en el camp de l’obra gràfica.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.