Carlo Maratta

Camerano (Italia), 1625

Carlo Maratta

Carlo Maratta, o Maratti, va néixer a Camerano (Itàlia) el 13 de maig del 1625 i va morir a Roma el 15 de desembre del 1713. Fou un pintor italià de l’alt barroc (barroc final), que va treballar principalment a Roma, on va ser una figura clau de la segona meitat del segle XVII, tot presentant una pintura d’estil sobri i mesurat, oposada al barroc decoratiu de Pietro de Cortona i de Luca Giordano.

Ja de petit va mostrar una gran facilitat pel dibuix, i als onze anys va viatjar a Roma. Va ingressar com aprenent a l’estudi d’Andrea Sacchi, on hi va restar 22 anys, i després encara continuarien sent amics. Sacchi, deixeble de Francesco Albani, va orientar Maratta cap a l’estudi de Rafael Sanzio, el Correggio i Annibale Carracci, influències que Maratta fusionaria amb altres de l’escola veneciana.

Després d’un breu retorn a la seva terra natal, va tornar a Roma el 1650 i fou presentat pel cardenal Albrizio al papa Alexandre VII, qui li va encarregar pintures per a esglésies romanes i per a la catedral de Siena. D’altra banda, al suport de Giovanni Bellori, teòric de l’art i amic de Poussin, va deure Maratta el seu primer gran encàrrec: els frescos a Sant’ Isidoro a Capo le Case de Roma (1652).

Va ingressar el 1662 a l’Accademia di San Luca i va treballar al servei dels papes Inocenci XII i Climent IX. Se li va encomanar la restauració dels frescos de Rafael a les Estàncies vaticanes.

Va treballar fent frescos en cicles decoratius a vil·les i palaus i també fou retratista, però el gruix de la seva producció és pintura religiosa. Morts Bernini i Pietro da Cortona, Maratta es va convertir en el líder de la pintura romana. Fou nomenat Cavaller de l’Ordre de Crist per Climent XI el 1704 i primer pintor per Lluís XIV el mateix any.

La seva faceta com a gravador, tot i que important, sembla limitar-se als seus anys juvenils, abans del 1660. Va gravar frescos que admirava, així com una sèrie d’imatges de disseny propi sobre La vida de la Verge i sobre altres escenes evangèliques.  També va treballar en el camp de l’arquitectura, dissenyant diverses construccions.

La seva obra pictòrica es singularitza pel seu aspecte sòlid, sobri i noble, contraposat a l’efectisme una mica frívol del barroc decoratiu.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.