Charles-Nicolas Cochin
Paris, 1688
Charles-Nicolas Cochin, també noment Charles-Nicolas Cochin pare o Cochin el Vell, fou un gravador francès que va néixer a París el 29 d’abril del 1688 i va morir a la mateixa Ciutat el 5 de juliol del 1754.
Alumne del pintor d’història Pierre Dulin, es va decidir pel gravat als 22 anys. Intèrpret admirable dels pintors contemporanis, era capaç de traduir el seu estil i el seu color a les planxes que començava a l’aiguafort i a les què afegia alguns accents amb el burí, tan hàbil com discret. Així, va reproduir, entre altres, L’Amour au théâtre français, L’Amour au théâtre Italien o Le Bosquet de Bacchus de Watteau ; Le Jeu du pied de bœuf de François de Troy ; La Blanchisseuse, La Fontaine, L’Écureuse,y Le Garçon cabaretier, de Chardin; o Le Colin-maillard de Nicolas Lancret.
La Reial acadèmia de pintura i escultura el va fer membre el 1729 després de la presentació de dos gravats: Le Retour de campagne, d’après Watteau, i Jacob apercevant Rachel, d’après François Lemoyne. El 31 d’agost del 1731, després d’haver aportat els retrats gravats del pintor Eustache Le Sueur i de l’escultor Jacques Sarazin, que li havien estat imposats com a ‘morceau de réception’, es va convertir en acadèmic.
Va Col·laborar, junt amb altres gravadors, a la il·lustració de la “Histoire générale du Languedoc” del 1730 al 1745 de dom Claude Devic i dom Joseph Vaissète, i de l'”Histoire et description de l’Hôtel des Invalides” (1736) de Jean-Joseph Granet. Després va gravar altres planxes que representaven Le Sacre de Louis XIV i Le Roi prosterné devant l’autel. El 1738 va gravar La Lorraine réunie à la France de Nicolas Delobel, on figura el retrat del cardenal de Fleury.
A partir del 1744, Cochin el Vell es va consagrar a donar a conèixer les obres del seu fill Charles Nicolas Cochin, els inicis del qual foren precoços i brillants. I va gravar dues planxes dibuixades pel seu fill en ocasió de les festes pel primer matrimoni del Delfí el 1745 (Le Bal paré, Le Bal masqué) i va col·laborar també en la sèrie dedicada a les festes pel segon matrimoni el 1747 (Le Jeu tenu par le Roi et la Reine).
Va jugar un paper considerable en la història del gravat francès entre el 1715 i el 1745, una reputació que encara hauria estat més gran si la del seu fill no l’hagués eclipsat.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
