Cherubino Alberti

Borgo San Sepolcro, 1553 - 1615

Cherubino Alberti (1553-1615), també anomenat Borghegiano, va ser un gravador i pintor italià.

Alberti va néixer a Borgo San Sepolcro, Toscana (d’on va prendre el seu sobrenom), en el si d’una família d’artistes, com a segon fill de l’escultor Alberto Alberti.

Va estudiar a Roma amb el gravador holandès Cornelis Cort, dedicant-se, inicialment, a traslladar a l’estampa composicions d’altres artistes, influït per les obres de Rafael i la pintura manierista. Entre 1571 i 1575 va realitzar gravats a partir d’obres dels germans Taddeo i Federico Zuccaro, ampliant el camp de la seva atenció en els següents deu anys a les obres de Rafael, Miquel Àngel, Polidoro da Caravaggio, Andrea del Sarto, Rosso Fiorentino, Marco Pino, Pellegrino Tibaldi i Cristofano Gherardi, a més de reproduir en els seus gravats algunes de les estàtues clàssiques localitzades en els palaus de Roma.

Com a pintor al fresc la seva obra més famosa va ser la decoració de la Sala Clementina al Palau Apostòlic del Vaticà, que va acabar amb el seu germà Giovanni. En el moment de la seva mort a Roma, Alberti era director de l’Acadèmia de Sant Lluc.

A Alberti se li atribueixen més de 180 gravats, gairebé tots ells a partir d’invencions alienes, incloent obres de gènere religiós, amb composicions com L’Assumpció i La Coronació de la Mare de Déu de Federico Zuccaro; l’Adoració dels pastors, La conversió de Sant Pau i la Flagel·lació de Taddeo Zuccaro; L’adoració dels Mags, la Transfiguració, Oració a l’hort i Lapidació de Sant Esteve, reproduint les obres de Rosso Fiorentino, la Pietat i la Crucifixió de Miquel Àngel o la Presentació al temple de Rafael, i motius mitològics, com Las Gràcies i Venus deixant a Ceres i Juno de Rafael, o Júpiter i Ganimedes de Polidoro da Caravaggio.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.