Claude Mellan

Abbeville (Francia), 1598

Claude Mellan

Claude Mellan va néixer a Abbeville, Picardia, el 23 de maig del 1598 i va morir a París el 9 de març del 1688. Fou un pintor i gravador francès.

Fou deixeble de Vouet i a les seves primeres obres va imitar l’estil del gravador Lasne. Es va traslladar a Roma quan només tenia 16 anys, canviant completament la tècnica de les seves obres. Va estar a la Ciutat Eterna entre el 1624 i el 1636.

Però Claude Mellan és més conegut pels seus gravats, potser perquè moltes de les seves pintures s’han perdut. La seva tècnica de gravat consisteix en la incisió de tota la planxa mitjançant una sola línia continua, una tècnica innovadora per al seu temps, i que no era més que el resultat de l’evolució de la ja emprada pels gravadors Francesco Villamena i Annibale Carracci. Mellan variava el gruix de la línia per crear llums i ombres, enlloc d’utilitzar la tècnica clàssica de l’entrellaçat.

Va realitzar gravats a partir de pintures de Nicolas Poussin i de Simon Vouet, però és particularment apreciat pels seus retrats. La seva obra més famosa és el sorprenent retrat de Crist, el Sudari de Santa Verònica (1649). Es diu que una dona de Jerusalem va netejar amb un vel la suor del rostre del Crist en la seva ruta cap al Gòlgota; la imatge del rostre va quedar impresa a la tela, que fou coneguda com ‘el vel de la Verònica’. El gravat és una  misteriosa imatge del Crist amb la corona d’espines, el vel amb plecs i una inscripció que diu “Formatus unicus una“, que podríem traduir com ‘L’únic en una única’. Però el més cridaner del gravat és que Mellan el va fer emprant una única línia espiral que s’inicia a la punta del nas i li permet fer la planxa amb un únic traç, una tècnica que va rebre el nom de gravure à une seul taille. El text és, doncs, un joc de paraules sobre la unicitat de Crist, la imatge miraculosa i l’ús d’una sola línia per a delimitar-la.

També és conegut pels seus gravats de la lluna, fets el 1636 per a un atles. Els gravats es basaven en les observacions de Mellan a través d’un telescopi aprovisionat de lents facilitades per Galileo Galilei. Comparant aquests gravats amb les fotografies de la mateixa fase lunar preses al segle XX es demostra la seva sorprenent exactitud.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.