Enric Planasdurà

Barcelona, 1921

Enric Planas Durà, conegut com Planasdurà, va néixer a Barcelona el 1921 i hi va morir el 1984. Fou un dels pioners de la pintura abstracta a Catalunya.

Va ser un artista polifacètic i versàtil, capaç de treballar tan la pintura com el gravat, el mural, la vidriera, l’escenografia teatral, l’escultura i altres tècniques. Va pertànyer a grups artístics com Lays del Cercle de Sant Lluc, amb el que va firmar el 1949 el ‘Manifiesto Negro’, i del grup Ada.

Va debutar individualment a les Galeries Alfa de Barcelona el 1943, amb unes obres d’accent expressionista. No obstant, més tard es definiria dins d’una abstracció geomètrica de forta intensitat cromàtica. Va treballar amb formes poligonals de colors plans, delimitades per traços negres rectes. Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art te una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que utilitza.

Planasdurà admirava a Joan Miró, un artista de qui es diu que pintava com els nens. A ell també li agradava jugar. Perquè en Planasdurà hi ha el neoplasticisme de Mondrian, l’experiència fecunda del cubisme, la lliçó dels jocs expressius del collage, la lleu insinuació surrealista, els darrers decorativistes italians…i hi ha, per sobre de tot, el seu criteri ordenador i apassionat.

El 1974 se li va concedir el Premi Ciutat de Barcelona. Hi ha obres seves al Museu Paul Klee de Berna, al Museu Nacional de Belles Arts de Taipei, al MACBA de Barcelona, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al Patio Herreriano de Valladolid, entre altres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.