Eugène Delacroix

Charenton-Saint-Maurice (Francia), 1798

Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix va néixer a Charenton-Saint-Maurice el 26 d’abril del 1798 i va morir a París el 13 d’agost del 1863. Fou un pintor i gravador francès.

El 1815 seguint la recomanació del seu oncle, el pintor Henri-François Riesener, va entrar al taller del pintor neoclàssic Pierre Narcise Guérin, on Théodore Géricault i el Baró Gros foren els seus mestres. Visitava sovint el Louvre, estudiant i copiant els grans pintors que admirava: Rubens, Velázquez, Rembrandt, el Veronès, i es debatia entre la tradició i el classicisme i el desig de trobar, rere les aparences, la realitat. Però al mateix temps estudiava a Goya i es va interessar per la litografia, publicant alguns gravats a “Le Miroir“. El pintor paisatgista Bonington li va ensenyar a pintar la natura. Raymond Soulier el va iniciar en l’aquarel·la. El 1816 es va inscriure a l’Escola de Belles Arts, on va fer amistats que li van durar tota la vida.

Va freqüentar els salons literaris, on va conèixer Stendahl, Mérimée, Víctor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire,…Melòman apassionat es va relacionar amb Paganini, Chopin, Lizst, Schubert, entre altres. Delacroix preferia l’amistat de músics, escriptors i poetes a la dels pintors de la seva època.

El 1822 va exposar per primer cop Dant i Virgili als inferns, una obra plena de força, d’una composició ambiciosa i colors molt treballats; en ella la llum llisca sobre les musculatures unflades, un incendi consumeix una ciutat (en segon pla), les capes onegen al vent.  La fantasia, el macabre i l’erotisme es barregen. Dos anys després pinta La matança de Quíos, una obra enèrgica i amb un colorit molt més viu. Ambdós quadres concreten la seva ambivalència interior que es debat entre el romanticisme i el classicisme, entre disseny i color, polèmica interna que l’acompanyarà tota la seva vida.

La seva pintura és un bon exemple del què era important per als romàntics francesos: el superhome desbocat en qualitat d’heroi, la combinació d’erotisme i mort, el decorat oriental, els grans moviments en lloc d’una composició equilibrada i plàcida, i el predomini del color sobre la línia. Delacroix la nomenaria “la proesa asiàtica“.

El 1832 va fer un viatge al Marroc i a Algèria, descobrint-hi la llum enlluernadora i el color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiran en tota la seva obra posterior.

A part de la seva producció pictòrica, va deixar una estimable producció gràfica, principalment litografies. El 1827 va gravar una sèrie inspirada en la novel·la Faust de Goethe, a qui va presentar en una litografia. La portada d’aquesta sèrie guarda similituds -segurament no casuals- amb els “Caprichos” de Goya. Posteriorment va dedicar una altra sèrie al drama Macbeth de Shakespeare.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.