Evarist Vallès

Pierola (Barcelona), 1923

Evarist Vallès i Rovira va néixer el 12 de juliol del 1923 a Pierola (Anoia) i va morir a Figueres el 23 de febrer del 1999. Fou un pintor i gravador català.

Va estudiar el batxillerat a l’IES Ramon Muntaner de Figueres, on va rebre les primeres lliçons de pintura de mans del pintor i aquarel·lista Ramon Reig. Va fer dos anys de Dret, tot i que paral·lelament va seguir una iniciació estètica d’acord amb els principis del Manifest Surrealista.

El maig del 1946 va estar ingressat al sanatori del Brull, al Montseny, i allí va decidir consagrar-se a la pintura i abandonar els estudis jurídics.

El 1948 va fer la seva primera exposició a la Sala Icària de Figueres, on va conèixer Salvador Dalí. Seria l’inici d’una gran amistat personal i de mutu respecte professional. Dalí, el seu amic el poeta Carles Fages de Climent o els també pintors Bartomeu Massot, Ramon Pitxot i Joan Sibecas foren alguns dels intel·lectuals i artistes empordanesos amb els qui Vallès va col·laborar en diferents etapes de la seva vida.

El 1950 va fer el seu primer viatge a París, per tal d’estudiar l’obra de Picasso.

Fou Director del Museu de l’Empordà (1971-72), on actualment s’hi poden veure algunes de les seves obres.

El 1979, Dalí el va invitar a participar a la seva gran retrospectiva al Centre Pompidou de París. I aquell mateix any, Vallès va fer una gran mostra antològica de la seva obra al Teatre Museu Dalí de Figueres. Allí, i des del 1984, Vallès hi té una sala permanent amb una mostra del seu treball. També el 1984, Dalí, Vallès i Pitxot van exposar junts a Dinamarca.

La seva pintura inicial era surrealista, influïda per Dalí, i de composició lineal i descriptiva. Va evolucionar cap a una pintura més intel·lectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins que el 1956 va virar cap un cubisme geometritzant, en el que el color pren la preponderància fins arribar a ser exuberant. Un altre cop a París, va fer evident en la seva obra la influència de Picasso, fins que va abandonar la figuració per decantar-se per una abstracció que, sovint, es refereix a la natura en el marc d’espais infinits. El 1970 va començar a treballar la matèria i va evolucionar cap a l’ús de diversos objectes adherits. El paisatge i l’atmosfera de l’Empordà és una constant que apareix al llarg de tota la seva obra.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.