Federico Zuccari

Sant Angelo in Vado, 1542 - 1609

Federico Zuccari va néixer a Sant Angelo in Vado (Itàlia) el 1542 i va morir a Ancona el 1609. Fou un pintor, arquitecte i escriptor italià, que va treballar a Espanya.

Fou alumne del seu germà Taddeo, a qui va ajudar en els seus treballs al Vaticà i al Palazzo Caprarola. El Duc de Toscana, Cosimo I, el va cridar a la seva cort de Florència per tal que acabés la decoració de la cúpula de Santa Maria dei Fiori, iniciada per Giorgio Vasari.

Per encàrrec del Papa Gregori XIII, va començar a pintar la Capella Paulina al Vaticà, però per motius personals va haver de fugir a Londres el 1574. Va passar sis anys a la cort anglesa, pintant sobre tot retrats. Els quadres més coneguts d’aquesta època són els retrats de les reines Isabel I i Maria Estuard.

El 1580 es va traslladar a Venècia, pintant per al Palau dels Dogos (Sala del maggior consiglio) una ‘Humiliació de Barba-roja‘. El papa Gregori XIII va animar Zuccari a tornar a Roma per acabar la Capella Paulina, i així ho va fer. El 1586, però, va seguir la crida del rei Felip II per a traslladar-se a Madrid i col·laborar en la decoració de El Escorial, on fonamentalment es va dedicar a pintar retaules i frescos.

Encara va retornar a Roma, on va fundar la Accademia di San Lucca, de la que en fou el primer president.

A més de la seva activitat pictòrica, també va treballar en el domini de la teoria de l’art.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.