Fernand Léger

Argentan (Francia), 1881

Fernand Léger va néixer a Argentan el 4 de febrer del 1881 i va morir a Gif-sur-Yvette el 17 d’agost del 1955. Fou un pintor i gravador cubista francès..

El 1900 es va traslladar a París, on va treballar com a dibuixant d’arquitectura, i alhora estudiava a l’Acadèmia Julian. Després de fer el servei militar, va ingressar a l’Escola Nacional Superior d’Arts Decoratives, en no aconseguir plaça a la de Belles Arts, on, com alumne lliure, va rebre lliçons de Jean-Léon Gérôme i de Gabriel Ferrier. Va visitar assíduament el Louvre i, com altres pintors de la seva generació, deurà a l’impressionisme l’essència de la seva formació artística. De fet, les seves primeres obres (1905) són de clara influència impressionista.

El 1907, com altres pintors parisencs, va quedar profundament impressionat per la retrospectiva de Cézanne. Aquell mateix any va entrar en contacte amb el primer cubisme de Picasso i Braque. Des dels primers moments el cubisme de Léger es va orientar cap al desenvolupament de la iconografia de la màquina.

El 1910 va exposar amb Braque i Picasso a la galeria de Kahnweiler, on, el 1912, va fer la seva primera exposició individual. L’any següent va començar a investigar sobre formes de màquines representades amb colors primaris, arribant en ocasions a una estructura abstracta que es feia més explícita en els títols, com, per exemple, Contrast de formes (1913), on s’apropa a les idees de Delaunay sobre els contrastos de color, tot i mantenint la marcada tridimensionalitat dels seus primers treballs. La seva fascinació per les formes geomètriques i els olors brillants el va dur sovint al límit d’un art abstracte, que sempre va acabar rebutjant.

Durant els anys 20 i 30, es va mostrar obert als estils que s’anaven desenvolupant. Alguns dels quadres d’aquests anys mostren certes influències de Kandinsky, de De Stijl i del surrealisme. El tema que més va desenvolupar en aquesta època fou la figura.

Entre el 1940 i el 1945 va viure als Estats Units, i va tornar a França al final de la guerra. Durant la seva estada als Estats Units va ser professor de la Universitat de Yale.

Els darrers deu anys de la seva vida va fer il·lustracions de llibres, quadres de figures monumentals, pintures murals, vidrieres, mosaics, escultures policromes de ceràmica i escenografies teatrals. El 1955 va guanyar el Gran Premi de la Biennal de Sao Paulo.

La seva obra gràfica reprodueix els mateixos esquemes de la seva obra pictòrica i, com aquesta, va anar evolucionant, i al mateix ritme, al llarg del temps.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.