Ferran Garcia Sevilla va néixer a Palma de Mallorca el 1949. És un artista visual mallorquí.
Es va formar amb Alexandre Cirici i als departaments d’Història, Història de l’Art i Filosofia de la Universitat de Barcelona i a Palma. Des de finals dels anys 60 va fer textos, cinema, fotografia, body art i performances, que el van situar en un lloc significatiu del panorama de l’art conceptual amb obres experimentals i de crítica política.
Des dels 70, i partint dels textos teòrics de la ciència i de filòsofs clàssics i moderns la seva obra es centra en l’àmbit lingüístic i en els límits entre la imatge i la seva representació. Des de finals dels 70, incorpora també els grans formats pictòrics.
Vinculat inicialment a la teoria i la crítica de l’art, ha sigut professor de Belles Arts a diverses universitats. Va exposar per primera vegada el 1972.
L’exposició Muermos del 1977 a la Galeria G de Barcelona va suposar el seu pas cap a la pintura. Ell es considera també un col·leccionista d’imatges de diverses procedències. Així, el seu llenguatge pictòric mostra una gran diversitat que integra conceptes de física, cosmologia, natura, ciutat, religió i història del coneixement.
Acostuma a disposar figures ben definides –sovint antropomorfes- sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent. Utilitza games cromàtiques riques, vives i contrastades, amb un llenguatge simple a vegades proper a l’art primitiu.
Actualment hi ha obres seves a les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Museo Patio Herreriano de Valladolid, Fundaçao Museu de Serralves de Porto, Abbatoirs de Toulouse, el Centre Pompidou de París i el Macba de Barcelona.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.