Francesco Clemente

Nápoles (Italia), 1952

Francesco Clemente nascut a Nàpols el 23 de març del 1952 és un artista i pintor italià, representant del moviment de trans-avantguarda.

Nascut al si d’una família d’origen aristocràtic, Clemente va passar la seva infància i adolescència a Nàpols. Després de diplomar-se a l’escola mitjana superior, es va començar a dedicar a la pintura i a la poesia de forma autodidacta. El 1968 va conèixer Cy Twombly a Roma; la seva obra, com la d’Alighiero Boetti, el va influir molt en els seus inicis. El 1970 es va traslladar a Roma per inscriure’s a la Facultat d’Arquitectura, però aviat va abandonar els estudis per dedicar-se a la pintura i el dibuix.

El 1971 va realitzar la seva primera exposició de collages a Roma. El 1972 se’n va anar a l’Afganistan amb Boetti, però van ser sobre tot els seus viatges a l’Índia els què van influenciar la seva obra.

El 1979 es va apropar a la trans-avantguarda italiana, de la qual és un dels màxims exponents amb Enzo Cucchi, Sandro Chia, Horacio Cordero, Nicola de Maria i Mimmo Paladino i es converteix en un dels caps de fila del “retorn a la figuració”.

A partir dels anys 80 comença a tenir un gran èxit internacional. Va viatjar a Nova York per primera vegada el 1980, i dos anys més tard, s’hi va instal·lar i hi va obrir un estudi. El 1982 va participar a la Documenta 7 de Kassel i el 1984 va fer una sèrie de treballs amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat.

Actualment, Clemente viu i treballa entre Nova York, Roma i Madràs.

Els seus quadres i gravats combinen l’abstracció amb algunes formes figuratives.

Clemente ha realitzat exposicions a la Tate Modern i a la Royal Academy de Londres i al Centre Pompidou de París, per exemple.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.