François Boucher

Paris, 1703-0770

François Boucher (París, 29 de setembre de 1703 – París, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès, d’estil galant, propi de l’època rococó.

Va ser famós per les seves pintures idíl·liques i voluptuoses de temes mitològics, al·legories sobre pastors i per diversos retrats de Madame de Pompadour. Un dels seus quadres més coneguts és el Nu recolzat la model s’identifica com Mademoiselle Louise O’Murphy, de catorze anys, una amant del rei Lluís XV.

Va tenir un aprenentatge més aviat accidentat, amb diversos mestres, i va superar diversos obstacles per triomfar. Als 17 anys, va ser aprenent del pintor François Lemoyne, amb qui només va durar tres mesos, abans de començar a treballar amb el gravador Jean-François Cars, amb ell va aprendre la tècnica de l’aiguafort.

En 1723, Boucher va guanyar el prestigiós Premi de Roma, però per falta de places va haver d’esperar quatre anys per gaudir d’aquest premi, que consistia en un viatge d’estudis a Itàlia, hostatjat per l’Acadèmia Francesa a Roma. Mentre esperava poder efectuar el viatge, va seguir treballant al taller de Cars, i així col·laborar en una sèrie de gravats sobre dibuixos del difunt Watteau, promoguda per Jean de Julienne (1726-1728). Finalment, Boucher va emprendre el viatge a Itàlia acompanyant als Van Loo, i el director de l’Acadèmia de Roma, Charles-Joseph Natoire, li va recomanar representar paisatges presos del natural.

Després del seu retorn a França, en 1731, va ser admès a la Reial Acadèmia de Pintura i Escultura. Va arribar a ser rector de tal acadèmia i director de la Reial Fàbrica de tapissos dels Gobelinos. El suport de la Marquesa de Pompadour va ser essencial en el seu èxit. En 1765 va ser nomenat Primer pintor del rei.

La seva obra està inspirada en artistes com Watteau i Rubens. Del primer va prendre alguns temes, però els va representar amb una energia vital i un color més viu que recorda més a Rubens. De tota manera, emprava una pinzellada bastant polida i buscava un acabat molt detallista, sense l’audàcia de Rubens i més aviat destinat a agradar a la seva clientela cortesana. Molts dels seus quadres eren de petit format, per a estades privades i no per a grans salons oficials, per la qual cosa estaven pensats per ser vistos de prop i la seva superfície recorda la porcellana.

Les seves primeres obres celebraven la tranquil·litat de la naturalesa i l’evasió que atorga el camp. El seu treball oblida la innocència tradicional del camperol, i impregna les seves escenes amb una mica d’erotisme, i les seves escenes mitològiques són apassionades i amoroses, en lloc de les típiques èpiques.

La marquesa de Pompadour, qui era sinònim d’art rococó, era una gran admiradora de l’obra de Boucher, i són en els retrats d’aquesta on el pintor mostra més clarament el seu estil. Aquest estil intimista contrasta amb les imatges explícites que pinta als retrats de les odalisques, com es pot veure en el Nu en repòs. La cara de la dona és la de la seva pròpia esposa (Diderot va dir que Boucher estava «prostituint a la seva dona») i, segons llegendes, els glutis són els de Madame de Pompadour.

A més dels seus quadres, Boucher va dissenyar vestits per a teatres, tapissos, gobelinos i va participar en la decoració dels palaus de Versalles, Fontainebleau i Choisy.

François Boucher va morir el 30 de maig de 1770 a París. Ha estat un dels majors exponents de l’estil rococó francès, igual que el seu mecenes, Madame de Pompadour.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.