Georges Braque

Argenteuil-sur-Seine, 1882

Georges Braque va néixer a Argenteuil-sur-Seine el 13 de maig del 1882 i va morir a París el 31 d’agost del 1963. Fou un pintor, gravador i escultor francès. Amb Pablo Picasso i Juan Gris, fou un dels tres creadors bàsics del cubisme.

Va créixer a Le Havre i va estudiar a la seva Escola de Belles Arts des del 1897 fins el 1899.

Va arribar a París el 1900. Allí va estudiar a l’Acadèmia Humbert, on va conèixer Marie Laurencin i Francis Picabia i després, a partir del 1903, a l’Escola de Belles Arts.

L’exposició fauvista del 1905 el va impressionar tant que es va adscriure a aquest estil, emprant preferentment els colors rosa i violeta. La tardor del 1907, l’exposició retrospectiva de Cézanne i l’amistat amb Pablo Picasso, que acabava de pintar les seves Demoiselles d’Avignon, el van fer canviar d’estil. El treball d’ambdós, en estreta relació, farà sorgir i evolucionar el cubisme. L’estiu del 1908 va pintar paisatges a L’Estaque, i el 1909, a Normandia i a La Roche-Guyon.

Estudiant metòdicament les línies de contorn emprades per Cézanne, Braque va anar evolucionant progressivament. A partir del 1908 comença a trencar amb la visió clàssica, utilitzant cada cop més formes geomètriques, principalment per a natures mortes. També va introduir textos a les seves pintures i va crear el collage.

Existeixen dues fases en el seu cubisme. En una primera època pinta quadres de superfícies superposades i plans angulars, composant a base de cubs; emprava pocs tons cromàtics. Després va passar per una fase de ‘cubisme analític’ (1909-1912), en la què els objectes quedaven descompostos en facetes fins el punt de ser irreconeixibles. En un tercer moment conrea el ‘cubisme sintètic’, és a dir, amb unitat compositiva.

Fou mobilitzat i va participar a la 1ª Guerra Mundial, sent ferit de gravetat el 1915. Va tornar a París i el 1917 es va reincorporar a la feina realitzant una obra essencialment basada en la natura morta, abandonant paulatinament les seves composicions geomètriques.

La 2ª Guerra Mundial li va inspirar obres més serioses i austeres. A partir del 1947, el seu treball es veu constantment interromput per la malaltia.

El 1961 es va convertir en el primer pintor viu l’obra del qual s’exposava al Museu del Louvre, en organitzar-se una retrospectiva de la seva obra.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.