Gerhard Richter

Dresden, 1932

Gerhard Richter nascut a Dresden el 9 de febrer de 1932 és un artista alemany, un dels pintors contemporanis més representatius del segle XX.

Richter va néixer a la “Florència de l’Elba”, la ciutat Dresden, Saxònia, i va créixer en Reichenau, Baixa Silesia, i en Waltersdorf en l’interior de l’Alta Lusàcia.

Als 13 anys El 1945 va sobreviure a bombardeig de la seva ciutat natal (veure Bombardeig de Dresden) i la seva tia Marianne Schönfeld (1917-1945) va ser eliminada com a part del programa establert pels Nazis. Va abandonar l’escola després del desè grau i va emprendre el seu aprenentatge com a pintor de publicitat i d’escenaris, abans d’estudiar en l’Acadèmia d’Art de Dresden. El 1948 va acabar la seva escola professional superior en Zittau, i, entre 1949 i 1951, va ser educat allí en escriptura així com en pintures d’escenari i publicitat. El 1950 la seva sol licitud per entrar a la Hochschule für Bildende Künste Dresden (Universitat d’Arts Visuals de Dresden, fundada el 1764) va ser rebutjada. Finalment va començar el seu estudi en l’Acadèmia d’Art de Dresden el 1951. Els seus professors van ser Karl von Appen, Ulrich Lohmar i Will Grohmann.

En aquests primers dies de la seva carrera, va preparar un mural («Comunió amb Picasso», 1955) per al refetor d’aquesta Acadèmia d’Art com a part de la seva llicenciatura. El va seguir un altre mural al Hygienemusem (Museu Higiènic Alemany) amb el títol de «Lebensfreude», que significa «Alegria de la vida», per al seu diploma. Ambdues pintures van ser repintadas per qüestions ideològiques després que Richter s’escapés de l’Alemanya Oriental per anar a l’Occidental, dos mesos abans de l’erecció del mur de Berlín, després de la unificació dels dos estats alemanys, el mural «Alegria de la vida »(1956) va ser descobert en dos llocs en l’escala del Museu Higiènic Alemany, i després del mil.lenni aquestes dues finestres descobertes van ser novament tapades.

Des 1957-1961 Richter va treballar com a mestre entrenador en l’acadèmia i va assumir ordres de l’anterior estat de la RDA. Durant aquest temps va treballar intensament en murals («Arbeiterkampf», que significa «Lluita del treballador»), en pintures a l’oli (com retrats de l’actriu germano-oriental Angelica Domroese i de la primera esposa de Richter, Ema), en diversos autoretrats i encara més en un panorama de Dresden amb el nom neutral de «Stadtbild» («Vista de la ciutat», 1956).

Richter va ensenyar com a professor convidat a la Hochschule für Bildende Künste a Hamburg i el Nova Scotia College of Art and Design, i es va convertir en professor tenured el 1971 a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf. El 1983, Richter es va resituar des Düsseldorf a Colònia, on encara viu avui en dia.

Richter es va casar amb Marianne Eufinger el 1957. Anys més tard va descobrir que el seu sogre, Heinrich Eufinger, havia estat un dels responsables del programa d’esterilització i eutanàsia que va ocasionar la mort de 250.000 persones durant el Tercer Reich Nou anys més tard, ella va tenir la seva primera filla, Betty. Es va casar per segona vegada amb l’escultora Isa Genzken, el 1982. Richter va tenir al seu fill, Moritz, amb la seva tercera esposa, Sabine Moritz, l’any en què es van casar, 1995. Un any més tard va néixer la seva segona filla, Ella Maria.

Richter va tenir la seva primera exposició individual, Gerhard Richter, el 1964 a la Galeria Schmela en Düsseldorf. Poc després, va celebrar exposicions a Munic i Berlín ia principis dels setanta va exposar amb freqüència per tot Europa i els Estats Units.

El 1989 va presentar la sèrie “Oktober 18. 1977″ basada en Baader-Meinhof i presentada en diversos museus del món.

La seva quarta retrospectiva, Gerhard Richter: 40 anys de pintura, amb Robert Storr com curador, es va inaugurar al MoMA de Nova York el febrer de 2002, després va viatjar a Chicago, San Francisco, i Washington, DC.

L’Arxiu Gerhard Richter es va establir en col·laboració amb l’artista el 2005 com un institut de les Col.leccions Estatals d’Art en Dresden, Alemanya.

Richter ha publicat una sèrie de catàlegs, monografies, i llibres de la seva obra d’art i notes sobre pintura, i ha rebut molts honors i premis pel seu art.

Segueix pintant i exposant, havent participat en la Biennal de Venècia i també a la Documenta de Kassel.

Encara que Richter ha obtingut popularitat i elogis de la crítica al llarg de la seva carrera, la seva fama va aconseguir un punt culminant durant la retrospectiva de 2005.

Després de realitzar murals, Richter va iniciar una nova fase en la seva carrera. Estant en la Staatliche Kunstakademie de Düsseldorf (1961-1964) va descobrir l’expressionisme abstracte i una sèrie de tendències d’avantguarda, formant llaços d’amistat amb altres artistes de la seva generació com Sigmar Polke. S’identificaven com artistes del pop art alemany, però van ser també, durant un breu període, iniciadors d’una variant satírica del pop a la que anomenaven «realisme capitalista».

El 1962 va iniciar pintures que fonien la iconografia periodística i retrats de família amb un realisme auster basat en la fotografia. En la seva primera exposició de Düsseldorf, el 1963, l’artista va presentar per vegada primera un estil de fotografia-pintura, utilitzant fotografies de paisatges, retrats o bodegons com a base de les seves pintures. A finals dels seixanta va començar la seva fase «constructivista», que va incloure treballs com Color Charts, Inpaitings, Gray Paintings i Forty-eight Portraits, així com un treball amb miralls.

A inicis de la dècada dels anys setanta, va evolucionar per a una pintura monocromàtica sòbria que evocava el corrent minimalista, però amb una diferència significativa pel que fa a l’objectiu i al sentiment. A finals de la dècada i principis dels vuitanta, les pintures sobre llenç de colors brillants i atrevidament delineades suggerien més també diferien de la pintura pirotècnica neoexpressionista que estava llavors en voga. Al llarg de tota la seva carrera, Richter ha conreat en el seu treball un estil subtilment romàntic i aparentment anti-modernista.

La producció artística de Gerhard Richter pot classificar en tres categories: figurativa, és a dir, totes les pintures es basen en la fotografia o la naturalesa; constructivista, treball més teòric com taules de color, panells de vidre i miralls, i abstracta, gairebé tot el treball realitzat des de 1976 excepte bodegons i paisatges.

Ha guanyat el Praemium Imperiale en 1997.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.