Giovanni Battista Piranesi

Mogliano Veneto, 1720

Giovanni Battista Piranesi va néixer a Mogliano Veneto, prop de Treviso i que llavors pertanyia a la República de Venècia, el 4 d’octubre del 1720 i va morir a Roma el 9 de novembre del 1778. Fou un arquitecte, investigador i gravador italià. Va fer més de 2000 gravats d’edificis reals i imaginaris, d’estàtues i de relleus de l’època romana, així com dissenys originals per a xemeneies i mobles.

Va estudiar Arquitectura a Venècia amb el seu oncle Matteo Lucchesi, que era Magistrato delle Acque a la Ciutat. Allí va descobrir les obres de Palladio, Vitrubio i alguns edificis de l’Antiguitat. Quasi no va exercir com arquitecte (només es va edificar l’església de Santa Maria del Priorato, on el van enterrar), però aquests estudis li van permetre dibuixar amb major facilitat i tot i així va signar alguns gravats com Piranesi architetto.

El 1740 es va traslladar a Roma junt amb Marco Foscarini, que era l’enviat del Papa a Venècia. Les ruïnes de l’Imperi Romà van encendre el seu entusiasme i la necessitat de representar-les. En aquella època, l’arqueologia no era encara una ciència massa rigorosa, i en moltes ocasions no era res més que un simple saqueig. Combinant afany descriptiu i fantasia, Piranesi va aixecar acta de les ruïnes romanes i de les troballes que s’anaven fent.

A Roma va conèixer l’erudit G.G. Bottari i va aprendre la tècnica de l’aiguafort amb Giuseppe Vasi, amb qui va signar algunes imatges. Els seus primers gravats foren vistes de la ciutat, destinades a guies il·lustrades. El 1743 va publicar la seva primera gran sèrie d’estampes, Prima Parte di Architettura e Prospettiva. Elaborada amb només 23 anys, revela ja el seu mestratge com a gravador i la seva inventiva.

Va obrir el se taller davant l’Acadèmia de França a Roma, la qual cosa va fer que visqués en constant relació amb els artistes d’aquell país. Va tenir molt èxit amb els seus gravats, doncs, a la majoria dels visitants que anaven a Roma els hi agradava tornar amb algun record, i els seus gravats s’imprimien a grans tiratges i eren més assequibles.

El 1761 fou fet membre de l’Acadèmia di San Luca.

Una de les primeres i més famoses col·leccions foren le seves Presons (Carceri d’Invenzione,1745-1760), on va transformar les ruïnes romanes en fantàstics i enormes calabossos dominats per enormes i obscurs passadissos, escales empinades a increïbles alçades i estranyes galeries que no duien enlloc. Aquests gravats van tenir gran influència en el romanticisme del segle XIX, en el surrealisme i el cinema de terror.

Els seus gravats, molts d’ells de gran format i ordenats en llibres, es van exportar ràpidament a Anglaterra i a altres països, com una mena de souvenirs del Grand Tour, el precedent del turisme cultural modern. Aquestes làmines van influenciar l’arquitectura de les cases de camp angleses.

Moltes planxes de l’artista es van continuar imprimint fins a principis del segle XIX i van passar a l’actual Calcografia Nazionale a Roma, on encara es conserven.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.