Giovanni Domenico Tiepolo
Venecia, 1727-1804
Giovanni Domenico Tiepolo va néixer a Venècia, el 30 agost 1727 i va morir també a Venècia, el 3 de març de 1804. És un pintor i gravador italià, fill gran del famosíssim Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Tiepolo. Se li considera un mestre de transició entre el rococó i el segle XIX, i va exercir influència sobre el jove Goya.
Igual que Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i tots dos germans van col·laborar al taller familiar, majorment completant encàrrecs del pare. Com que produir obres amb una estètica homogènia, amb prou feines van manifestar un estil propi fins que Tiepolo pare va morir.
Giovanni Domenico va ser un artista precoç, i ja amb 13 anys era el principal ajudant del taller. La seva tasca principal era repetir en gran format els dissenys que el seu pare esbossava, encara que ja als 20 anys (1747-1749) va realitzar per si mateix un important cicle del Via Crucis, catorze pintures per l’oratori de Sant Pol de Venècia, on encara es conserven. Aquestes imatges les va repetir en aiguaforts, que es van publicar el 1749 juntament amb una portada original i una dedicatòria (16 planxes en total).
En 1751-1753, Giandomenico acompanyar al seu pare Giambattista decorant la famosa volta de les escales de la Residència de Würzburg (Alemanya), i el 1757 va col·laborar en els treballs en la Vila Valmarana de Vicenza. El 1762 va acompanyar al seu pare, juntament amb Lorenzo, en el seu viatge a Madrid per treballar al servei de Carles III d’Espanya. Els tres Tiepolo treballar en equip decorant diversos salons del Palau Reial de Madrid, i d’aquesta època amb prou feines es coneix una pintura completament deguda a Giovanni Domenico: La conquesta del Velló d’Or (Palau Reial de la Granja).
L’estada dels Tiepolo a Espanya no va ser del tot reeixida, ja que el nou estil neoclàssic guanyava terreny, liderat per Mengs, i personatges influents en la Cort (com el confessor Eleta) intervenir per arraconar. Un retaule de diverses pintures realitzat pels Tiepolo per al Convent de Sant Pasqual (Aranjuez) va ser desmuntat i maltractat, i el vell Giambattista morir el 1770 enmig de crítiques al rococó que ell representava. Algunes de les parts d’aquest retaule (com una famosa Immaculada) es conserven ara en el Museu del Prado.
De manera una mica sorprenent, l’estil de Giandomenico va fer un salt cap a 1785. Va deixar una mica de banda els temes religiosos i mitològics habituals en el seu pare, i es va bolcar en assumptes profans, quotidians. Va produir 104 esbossos sobre Putxinel (el pallasso deforme de la Comèdia de l’art) pensats com Entreteniments per als Nens, i el mateix personatge reapareix en els frescos que Giandomenico va pintar a la casa familiar dels Tiepolo en Zianigo, prop de Venècia. Aquests murals van ser arrencats cap a 1906 i es conserven actualment al palau de Ca ‘Rezzonico. El jove Goya va haver de conèixer aquest tipus d’obres, possiblement durant el seu viatge juvenil a Itàlia.
En les seves últimes obres, sembla que Giandomenico refrena la seva tècnica rococó, colorista i de pinzellada solta, per a delinear més les figures. El seu interès pels comediants, xarlatans i altres personatges de carrer es va mantenir.
A part de la seva activitat pictòrica, va produir bastants gravats en aiguafort. A més del Via Crucis, va reproduir diverses pintures del seu pare i va gravar una sèrie de vint variants sobre el tema de la fugida a Egipte.
Giandomenico Tiepolo té una rellevant presència en museus espanyols. El Museu del Prado posseeix un Via Crucis complet (1772), que va pintar a Venècia per a l’església de Sant Felip Neri de Madrid. El MNAC de Barcelona té, gràcies al llegat de Francesc Cambó, els quadres El xarlatà i El minuet, temes que Giandomenico va tractar repetides vegades. Dues pintures de similar format (El xarlatà i El món nou) van ser donades al Prado el 2002 per una aristòcrata madrilenya, la marquesa de Balboa, si bé a condició de mantenir-les en usdefruit mentre visqués. Ja el 2011 s’exhibeixen al museu. També el Museu Thyssen-Bornemisza disposa d’un exemple d’aquest artista: L’expulsió dels mercaders del temple (h. 1752).
Altres institucions que compten amb obres seves són el Museu d’art de Cleveland, l’Institut d’Art de Minneapolis, la National Gallery de Londres la Pinacoteca de Brera de Milà i el Victoria and Albert Museum de Londres.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
