Giovanni Volpato

Bassano del Grappa (Italia), 1735

Giovanni Volpato va néixer a Bassano del Grappa (que, en aquella època formava part de les possessions de la Senyoria de Venècia) el 1735 i va morir a Roma el 1803. Fou un gravador italià.

Fou la seva mare, d’ofici brodadora, qui el va iniciar en el món de l’art, i després va seguir els ensenyaments de Giovanni Antonio Remondini. Després foren Joseph Wagner i Francesco Bartolozzi els qui, ja a Venècia, el van instruir en l’art del gravat. En els seus tallers va fer diverses estampes, a partir d’obres de Piazzetta, Mariotto, Amiconi, Zuccarelli, Marco Ricci i altres.

Va treballar un temps per al Duc de Parma, fins que una de les seves planxes sobre el monument de Francesco Algarotti a Pisa va atreure l’atenció sobre la seva obra. Llavors, el seu protector, l’ambaixador Girolamo Zulian, li va aconsellar el 1771 d’instal·lar-se a Roma, on fundà una escola de gravat (que va atreure a excel·lents artistes, com Raffaello Morghen, que acabaria sent el seu gendre) i on es faria famós pels seus gravats a partir de les pintures i frescos de les sales i lògies de Rafael al Vaticà. Alguns d’aquests gravats van ser acolorits a mà per Francesco Panini, però cal esmentar que no reproduïen necessàriament de forma fidedigna els temes i els dibuixos de les pilastres o dels sostres i parets, sinó més aviat mostraven allò que els visitants de Roma havien retingut o volien veure.

També va gravar un conjunt de planxes a partir d’obres que Annibale Carracci havia fet per decorar el Palazzo Farnese. I també va gravar una sèrie de paisatges i vistes de Roma, amb Pietro Ducros.

Va fundar una fàbrica de porcellana, on es feien rèpliques de les obres gregues i romanes que estaven llavors de moda a Itàlia.

Acte seguit va treballar per al pintor i antiquari anglès Gavin Hamilton, gravant una sèrie de planxes per a la seva Schola Italica Picturae.

Va fer excavacions a Òstia (1779, amb l’antiquari Thomas Jenkins), Porta San Sebastiano (1779) i Quadraro (1780), i va vendre escultures fruit d’aquestes excavacions al rei Gustau III de Suècia, als Museus Vaticans i al col·leccionista britànic, Henry Blundell. El 1788 va vendre el famós Vas Lante al coronel John Campbell. I el 1792, en col·laboració amb Louis Ducros, va publicar una sèrie de gravats dels interiors del nou Museu Pius – Clementí.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.