Hans Burgkmair

Augsburgo, 1473

Hans Burgkmair

Hans Burgkmair el Vell (Augsburg, 1473-ídem, 1531) fou un pintor i gravador alemany.

Fou fill i pare de pintors. A Colmar fou deixeble des del 1488 de Martin Schongauer, qui va morir abans que Burgkmair acabés el període normal d’aprenentatge. Podria ser que visités Itàlia en aquella època, i de segur que ho va fer el 1507, l qual cosa va influenciar molt el seu estil. Des del 1491 va treballar a Augsburg, on va assolir el rang de mestre i hi va obrir el seu propi taller el 1498.

L’expert Hollstein va catalogar 834 gravats dissenyats per Burgkmair, la majoria il·lustracions per a llibres, si bé més de cent d’ells són pàgines soltes. Els millors mostren un gran talent per les composicions i una barreja, no sempre fructífera, entre les formes del Renaixement i l’estil alemany subjacent.

Des del 1508 Burgkmair va passar la major part del seu temps treballant en sèries de xilografies per a l’emperador Maximilià I fins la mort d’aquest el 1519. En aquesta època es va relacionar amb Durer. Fou responsable de prop de la meitat de les 135 impressions del Triomf de Maximilià, grans i plenes de personalitat. També va realitzar la majoria d’il·lustracions del Weiss Kunig (El rei blanc) i de Theurdank (El cavaller Theurdank), juntament amb Leonhard Beck.

Fou un innovador important del gravat al clarobscur, i sembla que va ser el primer a emprar un bloc tonal, en una impressió del 1508. El seu Amants sorpresos per la mort (1519) és la primera impressió en chiaroscuro usant aquests tres blocs i també la primera impressió que fou dissenyada per ser impresa només en un color, doncs el bloc de línia per si mateix no produïa una imatge satisfactòria. Altres impressions en clarobscur d’aquestes dates de Baldung i Cranach tenien blocs de línia que eren impresos per sí mateixos. Va produir un Venus i Mercuri (c. 1520), rascat en una làmina d’acer.

Bungkmair fou també un pintor d’èxit, principalment d’escenes religioses i retrats de ciutadans d’Augsburg i membres de la cort de l’Emperador. A la Alte Pinakothek de Munich i al Kunsthistoriches de Viena hi ha exemples del seu treball, acabats cuidadosament i sòlidament. Els seus retrats s’acomoden al gust modern millor que els seus treballs religiosos, tot i que tots mostren uns colors càlids i formes harmòniques que delaten influències italianes.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.