Heinrich Aldegrever

1502-1555/1561

Heinrich Aldegrever o Aldegraf va néixer a Paderborn l’any 1502 i va morir a Soest, regió de Westfalia, entre 1555 i 1561. Va ser pintor i gravador alemany, famós pels seus gravats de formats diminuts.

Aldegrever pertany al grup de “Petits Mestres” alemanys (Georg Pencz, Hans Sebald Beham…) que succeïren a Durer en la producció de gravats, generalment de petit format i temàtica culta. L’apel·latiu de “petits” donat a aquests artistes és degut més al format reduït de les seves obres que a la seva qualitat.

Els seus primers gravats daten del 1527; els quals els va firmar amb les inicials “A G” superposades en un monograma, imitant al de Durer. La seva producció gravada inclou unes 290 imatges, entre gravats sobre metall i xilografies, que en la seva major part son dissenys propis. Les seves obres generalment són diminutes i d’esmerada execució i encara que procura absorbir les influencies italianes resulten un tant dures en el dibuix, tret habitual als renaixentistes alemanys.

La temàtica més habitual en els gravats d’Aldegrever és profana i al·lusiva a la cultura mediterrània, majoritàriament es tracta de relats mitològics de Grècia i Roma que Durer havia contribuït a expandir per Centre Europa. Com altres “Petits Mestres” Aldegrever també va produir abundants làmines sobre deus i figures al·legòriques nues. Els arguments mitològics justificaven els cossos nus, mal vistos per la moral cristiana de l’època. Molts d’aquests gravats no arriben als quinze centímetres de longitud i requerien una extenuant labor amb l’ajuda de lent, tota una ostentació de precisió que posava a prova la perícia de l’artista. Aquestes imatges detallades i de creixent manierisme en l’estil eren demandades per l’aristocràcia per poder ser col·leccionades com a peces rares, generalment en gabinets de curiositats («kustkammer» en alemany) junt a llibres i manuscrits, autòmats i metalls preciosos, entre d’altres.

Els temes de l’Antiguitat obligaven a Aldegrever (i als altres “Petits Mestres”) a dominar l’estètica classicista inspirant-se en escultures i altres vestigis arqueològics, que a Alemanya no abundaven però que podien conèixer mitjançant gravats italians. Abordar temes mitològics requeria també llegir els textos d’Ovidi i d’altres escriptors antics, bé en llatí o traduïts. Aquesta tasca de documentació, a vegades, no arribava a ser suficient i els gravadors i pintors alemanys incorrien en errors. Així, per a un gravat sobre Hèrcules matant Neso (1550) Aldegrever es va inspirar a l’Apol·lo de Belvedere, estàtua que va haver de conèixer per gravats. Però va cometre l’error de representar Neso, un centaure, com un sàtir amb potes de cabra.

Juntament amb les mitologies, Aldegrever va produir planxes sobre composicions decoratives formades amb elements vegetals, medalles, màscares … Aquestes imatges suposen un terç de la seva producció i van ser després copiades per damasquinats, ebenistes, etc. També va gravar una sèrie de vuit imatges sobre la Dansa de la Mort, més o menys inspirada en la cèlebre de Hans Holbein el Jove. En 1538 i 1551 va gravar sèries sobre noces camperoles.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.