Henri Matisse

Le Cateau-Cambrésis (Francia), 1869

Henri Émile Benoît Matisse va néixer a Le Cateau-Cambrésis el 31 de desembre del 1869 i va morir a Niça el 3 de novembre del 1954. Fou un pintor francès conegut pel seu ús del color i per l’ús original i fluid del dibuix. Com a dibuixant, gravador, escultor i pintor, Matisse és considerat un dels grans artistes del segle XX.

Va començar a pintar el 1889 quan, convalescent d’una apendicitis, la seva mare li va donar elements per pintar, i llavors va decidir convertir-se en artista plàstic. A París va assistir a cursos a l’Académie Julian i el 1892 va ingressar a l’Escola de Belles Arts, rebent classes al taller del pintor simbolista Gustave Moreau, on va coincidir amb Rouault i Marquet, a més de relacionar-se també amb Dufy, deixeble de Pierre Bonnard.

El 1896 va exposar a la Société Nationale des Beaux-Arts, amb notable èxit.

Amb l’inici del segle, va liderar amb André Derain un grup corrent com fauvisme. La seva primera exposició individual va ser a la galeria Ambroise Vollard el 1904.

En algunes de les seves figures pintades cap a finals del segle XIX hi ha present la influència de Cézanne, però a partir del 1907 el seu estil es va fer més definit i va pintar a la manera fauve: supressió de detalls i tendència a la simplificació, obtenint uns quadres impregnats de pau i harmonia. Mitjançant zones de color diferenciades, va traduir la forma dels objectes i l’espai existent entre ells, a més d’introduir arabescs i de crear un ritme característic. El seu ús del color fou d’una gran sensualitat, tot i que sempre molt controlada per una metòdica organització estructural.

Un altre dels seus trets peculiars és la sensació de bidimensionalitat dels seus quadres, en els què la il·lusió de profunditat queda anul·lada per l’ús de la mateixa intensitat cromàtica en els elements que apareixen en primer o en darrer pla.

Cap al 1916 va començar un període en què es pot percebre la influència del moviment cubista, que es tradueix en un concepte més geomètric de les formes i una simplificació encara més gran. El 1917 es va instal·lar a Niça, va conèixer Renoir, i el seu estil es va fer encara més subtil.

Cap a la dècada de 1940, el color de les seves teles es va tornar més atrevit, com un antecedent dels gouaches que va fer a finals dels 40, en els què tallava i empegava papers acolorits. És famosa en aquesta tècnica la seva sèrie Jazz, del 1943-1946.

Pel que fa als seus gravats, el número de peces arriba a les cinc-centes, entre litografies, aiguaforts, xilografies i linòleums.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.