Henry Spencer Moore va néixer a Castleford (Regne Unit) el 30 de juliol del 1898 i va morir a Much Hadham, també al Regne Unit, el 31 d’agost del 1986. Fou un escultor, dibuixant i gravador conegut per les seves escultures abstractes de bronze i marbre que poden ser contemplades en nombrosos llocs del món com obres d’art públic.
Tot i que durant els seus inicis Moore va seguir l’estil romàntic de l’època victoriana, després va desenvolupar un estil propi, influenciat per diversos artistes gòtics i renaixentistes com Giotto, Miquel Àngel i Giovanni Pisano, així com per la cultura tolteca-maia. Les primeres obres de Moore van ser fetes usant la tècnica de talla directa, però, a finals dels anys 40, va començar a produir escultures emmotllant la figura en argila o guix abans d’acabar el treball en bronze emprant la tècnica d’emmotllament a la cera perduda o la d’emmotllament en sorra.
Les seves obres, tant escultures com gravats (especialment litografies), generalment representen abstraccions de la figura humana, com una mare amb el seu fill o figures reclinades. La majoria de les seves escultures representen el cos femení a excepció de les realitzades durant els anys 50, quan va esculpir grups familiars. Les seves escultures, generalment, tenen espais buits i formes ondulades, inspirades, segons alguns crítics, pels paisatges de Yorkshire, el seu lloc d’origen.
Una de les formes més usades per Moore fou la figura reclinada. La seva exploració d’aquesta figura, inspirada per una estàtua tolteca-maia que havia vist al Louvre, va fer que el seu treball es tornés més abstracte mentre experimentava amb els elements del disseny. Les seves primeres escultures s’enfocaven a la massa, mentre que en les figures posteriors contrastaven els elements sòlids de l’escultura amb l’espai, no només al voltant de la peça, sinó també a través d’ella, ja que Moore deixava buits alguns espais a les escultures.
Fou una de les figures artístiques més conegudes de la seva època, sent considerat la veu oficial de l’escultura britànica i la cara acceptable de la modernitat.
Les seves obres i el seu estil van influenciar a nombrosos artistes britànics i internacionals, com sir Anthony Caro, Phillip King, Eduardo Paolozzi i Kenneth Armitage. També va deixar la seva empremta en diverses organitzacions artístiques del Regne Unit, sent membre de les juntes directives de la National Gallery i de la Tate londinenques.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.