Herman Van Swanevelt

Woerden, 1600-1655

Herman Van Swanevelt va néixer a Woerden el 1600 i va morir a París el 1655. Fou un pintor i gravador holandès d’estil barroc. Fou un dels primers mestres holandesos que van desenvolupar el paisatge idealitzat, d’influència italiana, a la primera meitat del segle XVII. SE l’engloba a la generació de Bartholomeus Breenbergh, Cornelis van Poelenburgh i Jan Both.

A partir del 1623 va residir a París, tot i que el 1629 se’n va anar a viure a Roma, on fou membre del grup ‘Bentveughels‘ (‘ocells d’una ploma’), societat de pintors flamencs i holandesos establerts a Roma.

Tot i que diuen que va viure a casa de Claude Lorrain (qui va exercir una influència determinant sobre ell), va tenir fama de ser un home de costums solitaris, que van dur a que els seus col·legues li posessin el malnom de ‘Eremiet’. Enlloc d’anar a divertir-se a les tavernes com feien altres holandesos, preferia sortir al camp a prendre apunts per als seus quadres.

La seva producció es va centrar en el paisatge, dins dels paràmetres generals de l’estil classicista: composició centrada i ordenada, preferència per la llum del capvespre, i inclusió de figures humanes a escala molt reduïda. Com a gravador s’han catalogat 116 obres.

Cap a 1638-41 va participar -amb Poussin, Jan Both, Claude Lorrain, Gaspard Dughet i altres- en una extensa sèrie de paisatges per al Palacio del Buen Retiro de Madrid.

El 1641 va abandonar Roma (potser per por a la Inquisició) i es va establir un altre cop a París. Va viatjar breument a Florència i a Holanda, tornant de forma definitiva a París el 1643. L’any següent fou nomenat ‘pintor ordinari del rei’ i va deixar de pintar grans paisatges per a fer olis de petit format per a gabinets. Però per poc temps, perquè després es va especialitzar en el gravat a l’aiguafort, cosa que li va permetre reunir una gran fortuna. Va ingressar a l’Acadèmia el 1653.

Els seus paisatges denoten una gran habilitat de composició, però estan sovint mancats de vivacitat i color. Dotat de gran fecunditat, hi ha obres seves a quasi tots els museus europeus: Museu del Prado, Museu de Belles Arts de Budapest, Museus d’Amiens i de Bordeus i Museu del Louvre, entre altres.

Va publicar també una sèrie de petites estampes d’animals. Algunes fonts la daten cap al 1650, tot i que altres la consideren d’una dècada anterior, potser creada a París.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.