Honoré Daumier
Marsella, 1808
Sent un nen el van traslladar a París i allí, sent molt jove, va treballar com uixer a un tribunal de justícia i ja cadet en una llibreria. Després es va dedicar a estudiar pintura i dibuix. Així va començar la seva carrera d’artista, realitzant treballs en xilografia i abordant la il·lustració d’anuncis publicitaris en què es nota la influència de Charlet.
El 1828 va fer les seves primeres litografies per al diari La Silhouette. El 1830 va iniciar la seva tasca a la revista humorística La Caricature, on va adquirir un merescut renom pels seus gravats i dibuixos plens de sàtira i crítica social (incloent escenes domèstiques). El 1832 va començar a treballar a Le Charivari, diari humorístico-polític.
El 1835, amb la instal·lació de la censura a França, Daumier va evitar la caricatura política directa i en el seu lloc es va dedicar a ridiculitzar les convencions i costums llavors imperants.
Va tornar a la sàtira política amb la Revolució del 1848. A partir d’aquest any es va apassionar per la pintura, tenint llavors un estil molt influenciat per Delacroix, Corot, Millet, Rousseau i -en les seves darreres obres- per Fragonard i els impressionistes. A mesura que va anar perdent la vista, va haver de deixar la litografia i centrar-se en la pintura, que abordava amb una tècnica directa i quasi gens retocada.
Els seus gravats destaquen per la mordacitat descarnada i per la quantitat de matisos exquisits i línies gens exemptes de subtilesa, en treballar sarcàsticament els rostres, les expressions, els gestos, amb precises exageracions mitjançant les quals aconsegueix donar noció de la personalitat dels subjectes representats. És interessant notar en les seves litografies l’ús savi de les combinacions cromàtiques per a obtenir l’objectiu d’expressar situacions emotives en un àmbit social (hi ha un influx de l’obra de Goya); les seves litografies tenen una qualitat propera a la de la pintura. Pel que fa a la pintura, es caracteritza per un patetisme aconseguit amb masses obscures i contrastos de colors freds i càlids. En els seus darrers anys, Daumier va rebre influències dels impressionistes, a qui ell havia influenciat prèviament, però no queda en això la gravitació de Daumier, doncs també va influenciar sobre els expressionistes, per exemple en Emil Nolde, Ernst Barlach i James Ensor.
A les seves obres va expressar els esdeveniments socials de l’època com el cop d’estat de Louis Napoléon Bonaparte, la rebel·lió dels treballadors contra l’opressió i la imposició de l’opressió per part de l’Emperador.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
