Hyeronimus Wierix

Amberes, 1553

Hyeronimus Wierix va néixer a Anvers el 1553 i hi va morir el 1619. Fou un gravador manierista flamenc.

Es desconeix tot sobre la seva formació artística, que potser va fer al costat del seu germà Jan, quatre anys més gran, però se sap que es va iniciar com a gravador precoçment tot reproduint estampes de Durer.

El 1570 va començar a treballar per a l’impressor Cristóbal Plantin, encarregant-se d’obrir bona part de les làmines calcogràfiques que il·lustren els Humanae salutis monumenta de Benito Arias Montano, amb qui també va col·laborar a la Biblia Regia i en algun altre treball menor, malgrat la mala fama dels germans Wierix, acusats de dur una vida desordenada, especialment ell, amb freqüents incompliments laborals i entregat a l’alcohol.

El 1573 fou admès com mestre de la guilda de Sant Lluc d’Anvers. Posteriorment (1579-1580), va passar uns mesos a la presó a causa d’un incident en una taverna del que en va resultar morta una dona. És possible que per aquest motiu trenqués amb Plantin, si més no temporalment, després que l’editor es veiés obligat a pagar-ne la fiança.

Tot i aquesta fama va fer un gran nombre d’estampes, algunes editades per ell mateix, considerant que va fer uns 650 gravats, executats amb una tècnica excel·lent i amor pel detall, però en la seva majoria sobre composicions alienes. Els seus temes són principalment els devocionals, tot i que no manquin els retrats, les al·legories i algun rar motiu mitològic.

En l’ordre devocional, la relació amb els jesuïtes fou especialment estreta i va poder ajudar a encaminar la vida de l’artista. La seva associació amb ells va començar amb la sèrie de les il·lustracions per a l’obra del pare Jeroni Nadal, Adnotationes et meditationes in Evangelia, ambiciós projecte concebut ja per Ignasi de Loiola, i moltes vegades aplaçat. Amb ell van col·laborar Bernardino Passeri, autor de bona part dels dibuixos, els tres germans Wierix, Adriaen Collaert i altres gravadors i pintors, tot i que fou a ell a qui li va correspondre el major nombre, signant 65 de les 154 estampes de les que consta l’obra, publicada finalment a Anvers el 1593, sense el text de Nadal i sense nom d’impressor, amb el títol Evangelicae historiae imagines.

D’altres dues sèries jesuítiques, probablement posteriors, se’n va fer responsable tan dels gravats com de la seva edició, reunides les estampes en dos opuscles sense data: el que amb el títol de Effigies praepositorium generalium Societatis Iesu, recollia els retrats dels sis prepòsits generals que fins aquell moment havien dirigit la Companyia; i la sèrie dedicada a la vida del fundador, Vita B. P. Ignatii de Loyola fvndatoris Societatis Iesv, editada cap al 1613 i signada per Hyeronimus Wierix com inventor i gravador.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.