Ismael Smith

Barcelona, 1886-1972

Ismael Smith Marí va néixer a Barcelona, l’any 1886 i va morir a White Plains, Nova York, el 1972. Va ser un escultor, gravador i dibuixant hispà-nord-americà que va estudiar a l’Escola de la Llotja i l’Acadèmia Baixas. Eugeni d’Ors, des del seu Glosari, el va nomenar escultor noucentista, tot i que el seu estil es va caracteritzar pel seu caire decadentista. És l’autor d’una escultura funerària per a la família Camps i Nonell de 1908 que està al cementiri de Lloret de Mar.

El 1910 va ser becat a París per l’Ajuntament de Barcelona, on va estudiar a l’École Nationale des Arts Décoratifs fins al 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Com a escultor, va realitzar nombrosos retrats de diverses personalitats catalanes, com Enric Prat de la Riba o Francesc Cambó, entre d’altres. Va ser membre fundador de l’associació Les Arts i els Artistes, i va col·laborar amb revistes de l’època com La Ilustració Catalana, ¡Cu-cut!, Mercuri, Or i Grana, Art Jovei Picarol. Realitzar dissenys de modes i nombrosos ex-libris. Les matrius dels seus gravats es conserven entre la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i la Calcografia Nacional de Madrid. Així mateix, molts dels seus gravats es troben al British Museum de Londres. Va viatjar per Anglaterra i els Estats Units fins que el 1918 es va establir definitivament a Nova York.

Durant els anys 50, es va dedicar a estudis pseudo-científics per buscar una cura contra el càncer. El 1960 va ser ingressat en un sanatori acusat d’escàndol públic per passejar nu per la seva finca. 12 anys després, moriria al mateix hospital.

El futur Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès va rebre una donació de 250 dibuixos d’Ismael Smith.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.