Jacob Cats

Brouwershaven (Países Bajos), 1577

Jacob Cats va néixer a Brouwershaven (Zelanda) el 10 de novembre del 1677 i va morir a La Haia el 12 de setembre del 1660. Fou un poeta, humorista, jurista i polític neerlandès. És conegut pels seus llibres d’emblemes.

Sent jove, fou enviat a estudiar a Zierikzee. Posteriorment, va estudiar Dret a Leyden i a Orleans, i després de retorn a Holanda es va assentar a La Haia, on va començar a treballar com advocat. El 1621 fou nomenat magistrat de Middelburg i dos anys més tard fou designat magistrat de Dordrecht. El 1627, va ser enviat a Anglaterra amb una missió diplomàtica davant Carles I, qui el va nomenar cavaller. El 1636 fou nomenat Gran Pensionari d’Holanda i el 1648 fou designat Guardià del Gran Segell. El 1651 va renunciar als seus càrrecs oficials.

Cats va viure reclòs els seus darrers anys a la seva Vil·la Zorgvliet, prop de La Haia, treballant en la seva autobiografia (Twee-en tachtig-jarig leeven, publicada per primer cop a Leyden el 1734) i en els seus poemes.

Entre els segles XV i XVIII es va denominar emblema (o empresa, jeroglífic i divisa), que significa “el que està posat dins o tancat”, a una imatge enigmàtica que conté una frase o llegenda que ajudava a desxifrar un ocult sentit moral que es recollia més avall en vers o en prosa. L’emblema clàssic es composa de tres elements:

• una figura (pictura, icon, imago, symbolon), generalment incisa en un gravat xilogràfic o calcogràfic, tot i que també pot ser pintada, brodada o de marqueteria que els seus autors denominen sovint “cos” de l’emblema. La imatge és de capital importància per tal que el precepte moral que es pretén transmetre quedi gravat a la memòria un cop desxifrat el sentit,
• un títol (inscriptio, títulus, motto, lemma) que sol ser una sentència o agudesa, d’alguna manera críptica, quasi sempre en llatí, que com a “ànima” de l’emblema dóna una pista per completar el sentit de la imatge. El títol acostuma a posar-se sobre la figura o a l’interior del gravat, en un filacteri, i rarament apareix a la part inferior i de fer-ho acostumen a ser versicles dels Llibres sagrats.
• un text explicatiu (subscriptio, epigramma, declaratio) que interrelaciona el sentit que transmet la pictura i expressa el títol. Amb molta freqüència, aquesta explicació es fa en vers, emprant epigrames llatins o en llengua vernacla, segons qui sigui el receptor del missatge.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.