James Rosenquist

Grand Forks (Dakota del Norte, Estados Unidos), 1933

James Rosenquist va néixer a Grand Forks, Dakota del Nord, Estats Units, el 29 de novembre del 1933. És un artista americà del pop-art.

Estant al primer cicle de secundària, va aconseguir una beca per estudiar a l’Escola d’Art de Minneapolis. Posteriorment, va estudiar pintura a la Universitat de Minnesota (1952-54). El 1955 es va traslladar a Nova York amb una beca per estudiar a la Lliga d’Estudiants d’Art, on s’hi va estar fins el 1959. En aquest centre va rebre classes de Robert Indiana i de Jack Youngerman. Allí també va conèixer George Grosz.

Del 1957 al 1960 es va guanyar la vida com a dissenyador, aparadorista i pintor de grans cartells publicitaris amb colors fluorescents. Aquest era l’entrenament perfecte, segons es va veure després, per a un artista que explotaria a l’escena pop-art. Va aplicar la tècnica de pintura de signes a les pintures a gran escala que va començar a crear el 1960. Com altres artistes pop, Rosenquist va adaptar el llenguatge visual de la publicitat i la cultura pop al context de les Belles Arts. Va aconseguir la fama internacional el 1965, amb el seu mural F-111 de tamany gegant (3 x 26 metres).

La seva especialitat és agafar imatges fragmentàries, estranyament desproporcionades i combinar-les, superposar-les i juxtaposa-les en teles per tal de crear històries visuals. Això pot deixar sense alè l’espectador, fent que consideri àdhuc els objectes més familiars (un remolc o una capsa de detergent) de les maneres més abstractes i provocatives. Escull objectes simples que s’identifiquen amb facilitat i que no tenen cap significat simbòlic i els tracta en grans formats (quadres, environaments) amb un llenguatge propi de la publicitat.

Va participar a les Documenta IV i VI de Kassel, on va experimentar amb tècniques de cinema i vídeo.

Resideix a Florida des del 1983. Des d’aquest any, inclou elements mecànics en les seves obres, com una crítica contra la devoció a la tecnologia. A més de pintar, ha produït una àmplia sèrie de gravats, dibuixos i collages. Una de les seves làmines, Time Dust (1992) es considera que és la més gran del món, mesura aproximadament 2 x 11 metres.

Ha rebut nombrosos honors, incloent el seu nomenament com a membre de la junta del Consell Nacional de les Arts dels Estats Units (1978-84). Ha fet diverses exposicions en galeries i museus, tant als Estats Units com a l’estranger.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.