Jaume Pla

Rubí (Cataluña), 1914

Jaume Pla i Pallejà va néixer a Rubí el 1914 i va morir a Barcelona el 1995. Fou un gravador, pintor, bibliòfil i escriptor català.

Iniciat en la pintura abans de la guerra civil espanyola, ja va fer en aquella època algunes exposicions. Va fer la guerra al bàndol republicà i va viure l’exili i els camps de concentració al Rosselló. Quan va tornar quasi clandestinament, va començar la seva gran època, en què es va convertir en el gran apòstol del gravat modern a Catalunya.

Va crear, amb Victor M. d’Ymbert, les Edicions de la Rosa Vera, que van obrir les portes a molts artistes que van poder il·lustrar llibres pulcrament editats. Va tenir en aquesta editorial, i en moltes altres, una gran activitat com a gravador, en totes les tècniques, però especialment les calcogràfiques.

Col·laborà amb Picasso i va dirigir les edicions de bibliofília impulsades per Camilo José Cela. Va ser pràcticament l’únic gravador del seu temps capaç de manejar el burí, i ho feia sense la rigidesa d’aquesta tècnica tant acadèmica. D’ell destaquen sobre tot els paisatges, tant de Catalunya com d’Espanya, Itàlia o França.

També va dur les seves reivindicatives edicions a Madrid, on va aconseguir, amb la complicitat de Juana Mordó, que diversos noms destacats de l’art espanyol de la postguerra fessin les seves primeres armes en el camp del gravat.

Escriptor agut, de llenguatge ric i incisiu, no només va publicar algun llibre clàssic sobre l’art del gravat (Técnicas del grabado calcográfico, 1956), sinó molts articles a la ‘Revista de Catalunya’, el catàleg complet de Els gravats de Xavier Nogués (1960), una momografia sobre Francesc Domingo (1992) i volums de records: Famosos i oblidats (1989), Memòria escrita (1991) i De l’art i l’artista. Dietari 1982-1992.

Hi ha un fons important de l’obra de Jaume Pla a la Biblioteca de Catalunya i la seva obra també està ben representada al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.