Jaume Plensa

Barcelona, 1955

Jaume Plensa va néixer a Barcelona el 1955. A més de ser escultor, també és un notable gravador, amb un nombre important, en qualitat i quantitat, de produccions d’obra gràfica. En realitat, Plensa passa de l’espai urbà o escultòric a l’espai del full de paper i viceversa amb tota naturalitat. Sempre ha mantingut una dedicació continuada a l’obra gràfica, i això li va valdre el Premio Nacional de Arte Gráfico 2013, atorgat per la Calcografia Nacional de Madrid.

És autor d’importants i nombroses sèries d’estampes, que podríem situar en paral·lel a les seves propostes escultòriques. Es tracta en realitat dels mateixos temes, doncs, com deia Alberto Giacometti a propòsit del gravador Jacques Callot, “en tota obra d’art el tema és primordial en sigui o no conscient l’artista. La major o menor qualitat plàstica és el reflex de la major o menor obsessió de l’artista pel seu tema; la forma es mesura sempre a aquesta obsessió. Però és l’origen del tema i de l’obsessió el que seria precís indagar, sense que això no sigui necessàriament freudià”…

I per això podem reconèixer sobre el paper tant els tipus o les lletres com els rostres o els cossos dels seus personatges, tot i que realitzats en un mitjà diferent, ja sigui l’aiguafort, la litografia, la impressió digital, el fotogravat, el fotopolímer, el collage amb elements plàstics incorporats, gofrats de formes tallades amb làser, papers variats, etc., i expressat sempre en una gamma cromàtica austera, amb predomini del blanc i el negre.

Convé recordar que el gravat i l’escultura comparteixen un conjunt d’aspectes. Com, per exemple, els diferents materials de les matrius per al gravat que, moltes vegades, són els mateixos que els de l’escultura: fusta, metall, pedra, guix, plàstics, resines sintètiques…, uns materials que, en general, presenten una gran resistència a ser intervinguts.

Un altre aspecte comú: ambdues arts són susceptibles de multiplicació d’originals. I un tercer aspecte: el paral·lelisme en el procés de treball, escalonat de pauses i amb canvis ineludibles per arribar al final: modelatge, motllo, buidat, fosa, pàtina,…en l’escultura, i dibuix, incisió, entintat, impressió, proves d’estat,…en el gravat. Passos que determinen un ordre i uns temps concrets.

El quart aspecte compartit és la semblança de realització d’un baix relleu de major o menor profunditat, segons es tracti d’una obra esculpida o d’una planxa amb incisions per passar al paper. I les mateixes eines, com les gúbies per a la talla en fusta.

I el cinquè és la contraposició de l’espai buit amb els volums escultòrics que en el gravat es corresponen amb les oposicions entre el blanc i el negre, marcant d’aquesta manera el positiu i el negatiu o el buit i el relleu i, alhora, la inversió esquerra-dreta, en suma, l’efecte espill.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.