Jean-Baptiste Camille Corot

París, 1796

Jean-Baptiste-Camille Corot va néixer a París el 16 de juliol del 1796 i hi va morir el 22 de febrer del 1875. Fou un pintor francès de paisatges, un dels més il·lustres d’aquest gènere, i la seva influència va arribar a l’impressionisme.

De família rica, Corot va rebre una educació burgesa i va realitzar els seus estudis secundaris a Rouen. Allí va viure amb el seu amic Sennegon, lector de Rousseau, de qui va adquirir el gust per la natura. Va continuar la seva formació a Poissy i en acabar-la, va manifestar el seu desig de ser pintor.

Va ingressar a l’estudi d’Achille-Etna Michallon, reputat paisatgista, de qui va aprendre a “observar amb exactitud i a ser vertader al reproduir la natura”. Però la seva mort el 1822 el va conduir a l’estudi de Jean-Victor Bertin, un altre paisatgista que li va aportar destresa en els principis de composició clàssics que caracteritzen els paisatges assossegats i ben estructurats que va pintar a Itàlia entre el 1825 i el 1828. Llavors, ja mostrava la frescor d’execució i la fidelitat al motiu contemplat i esbossat a l’aire lliure (“plein air“) que el convertiran en referència inexcusable dels impressionistes.

En els seus anys de plenitud, va continuar aprofundint en la consolidació del seu estil. Per a això serà important la seva amistat amb Constant Dutilleux, un pintor, gravador i editor d’Arras a qui va conèixer el 1847 i que el va introduir en el camp del gravat i li va ensenyar la tècnica del cliché-verre, procediment que aprofita per al gravat l’ús de tècniques fotogràfiques.

Atès que els seus quadres semblaven esbossos de poca importància, es pensava que la seva frescor era la coartada d’una destresa insuficient i de la carència de recursos tècnics. Les reaccions de la crítica davant Manet i els impressionistes també seran d’aquest tipus. La innovació en ambdós casos és que la pintura procedeix de l’experiència i dels sentits, no dels arquetips heretats de la tradició. Corot, en aquest sentit, va introduir a França l’estètica del fragmentari.

La seva influència fou decisiva en els primers passos de Monet, Renoir i Berthe Morisot, així com en tota l’obra de Pissarro, tot i que no va veure amb simpatia l’impressionisme com a grup, degut a la rebel·lia anti-institucional dels seus joves col·legues. Sense ell, potser no hagués estat possible el valor espacial i constructiu que, anys després, Cézanne li va donar a la pinzellada impressionista, posant amb això el primer graó de la història de la pintura moderna. D’acord amb el que va manifestar Monet, l’obra de Corot, junt amb la de Boudin i Jongkind, està en l’origen de l’impressionisme.

I és que es pot considerar que ell és el precedent més clar dels impressionistes, ja que fou el primer que va donar carta de naturalesa a la pintura a l’aire lliure. La revolució impressionista radicava precisament en la fidelitat a la sensació òptica obtinguda front a la natura en determinades condicions atmosfèriques i de llum. Corot va ser el primer pintor que va expressar aquesta sensació als seus quadres.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.