Jean Frélaut

Grenoble, 1879

Jean Frélaut va néixer a Grenoble el 17 de juliol del 1879 i va morir el 1954. Va ser un pintor, gravador i il·lustrador francès.

La seva família es va instal·lar a la Bretanya quan el seu pare, un general, va arribar a la jubilació. A Vannes, Frélaut va realitzar els estudis secundaris. Als 18 anys es va traslladar a París i va entrar al taller de Fernand Cormon a l’Escola de Belles Arts de París. Va aprendre la tècnica del gravat amb Marcel Beltrand i Donald Shaw MacLanghlan.

Va viatjar per Europa i el Nord d’Àfrica i el 1912 va exposar a la galeria Barbazanges. Va participar al grup dels Pintors gravadors independents, fundat per Jean Émile Laboureur i Raoul Dufy el 1923.

Va rebre el primer premi del gravat francès a la Biennal de Venècia del 1934, i després va tornar a viure al Morbihan i el 1937 fou nomenat conservador del Museu de Vannes.

Respecte de la seva acció com a gravador, Jean Bersier la descrivia així el 1948: “Des del dia que MacLanghlan el va iniciar en el treball d’aiguafortista, es ca aplicar, amb una voluntat tenaç i reflexiva, a gravar en el coure l’intens amor que sentia per la natura i per la terra del seu territori ancestral. El Morbihan, rude i tens, es presta magníficament a les descripcions de Frélaut”.

Com a il·lustrador podem contemplar obres seves a les següents publicacions: “Le Pélérin des sept saints de Bretagne” de Joseph Guilbert (1938); Les “Fables” de Jean de La Fontaine (1941); “Monsieur des Lourdines”, de Alphonse de Châteaubriant (1944); “Le Grand Meaulnes” de Alain Fournier (1946); “Hollande” de Georges Duhamel (1949); “Le Roman de Renart” (1950) i “Poésies choisies” de Paul Verlaine, amb 20 puntes seques originals (1953).

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.